Quan temps enrere Pere Navarro sorprenia tothom demanant l'abdicació del rei, poc es podia imaginar que al cap de poc ell també abdicaria de la direcció del PSC, un partit que ja abans estava en crisi però que ell no ha sabut reflotar, segons escriu Toni Aira a El Singular Digital. Segons Aira, si el PSC vol superar la crisi i recobrar la centralitat a Catalunya, haurà de substituir la tercera via del federalisme pel dret a decidir del poble de Catalunya.
La decisió de Navarro, poques hores després dels dubtes que va manifestar Duran, porten Francesc Puigpelat a escriure, a Nació Digital, que la tercera via no existeix i que Catalunya arribarà al 9 de novembre sense que Espanya hagi mogut ni un mil·límetre les seves posicions, malgrat el relleu en la monarquia.
Sobre això, a l'editorial d'El País llegim que, amb l'abstenció de CiU i el vot en contra d'IU a la Llei d'abdicació, ahir es va trencar el compromís constitucional d'una transició fins ara considerada modèlica. Per recuperar aquest pacte, cal que s'aprofiti el relleu del cap d'Estat per discutir realment sobre les reformes necessàries, sense no tancar-se al diàleg. És a dir, que es produeixi l'efecte regenerador de què parla Màrius Carol a l'editorial de La Vanguardia.
Sobre una altra regeneració escriu avui Joan M. Tresserras a l'Ara: la del capitalisme per part de la cultura. Temps enrere, els més crítics vaticinaven la desaparició del capitalisme, però avui, encara que les desigualtats condemnen part de la humanitat a la misèria i que promou la violència i la corrupció, ja ningú no discuteix que el capitalisme és el sistema. Davant d'això, Tresserras apel·la a responsabilitat social de la cultura, d'una cultura exigent i crítica, per tal de bastir una política participativa i propositiva.
Dies enrere, l'alcalde Trias va prendre la difícil decisió d'aturar la demolició de Can Vies i així posar fi a la violència. Amb aquest gest, Trias ha fet una cosa inaudita en un polític: desautoritzar-se a si mateix per esmenar l'error comès, com escriu Ernest Folch a El Periódico. La paradoxa és que està sol: els seus l'insulten; l'oposició no li reconeix la rectificació i els activistes de Can Vies no volen negociar.
Tanmateix, caldran molts més gestos d'audàcia política i de compromís per la cultura per enfilar al camí cap al 9-N sense prendre mal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada