Núria Parlon va agreujar ahir la crisi dels socialistes catalans en renunciar a substituir Pere Navarro com a secretària general del PSC. Segons escriu Francesc M Alvaro a La Vanguardia, amb l’oferiment in extremis d’Iceta, tot apunta que es manté el control del partit per part dels de sempre, per a major glòria del Pablo Iglesias de Podemos, afegeix David González, i tot plegat fa pensar que el PSC que sortirà del congrés extraordinari del 20 de juliol no se sumarà al bloc favorable al dret a decidir, integrat per CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP.
És un episodi de l’estat de la democràcia al nostre país, que Antoni Puigverd descriu com un bloc de pisos dels anys setanta que ara necessita una reforma a fons de l'estructura i modernitzar les instal·lacions, perquè siguin eficients, representatives i transparents, a fi d'adaptar-les a les exigències i necessitats de les noves generacions. I adverteix que, si no es reforma aviat, s’imposarà la lògica frontista dels numantins i els demolidors.
Davant la consulta, Ramon Espasa demana als catalans màxima unitat política, ponderació entre legitimitat i legalitat, singularitat en la negociació i i votació final referendària. Tanmateix, la part espanyola no sembla interessada amb Catalunya. Només cal llegir l’anàlisi de les balances fiscals que fa avui Marta Espasa a l’Ara, que revela que, sense les aportacions de la Seguretat Social, Catalunya aporta el 19,5% a l’estat i només en rep el 9,4% de la seva despesa, la xifra més baixa des del 1986.
El Govern espanyol sembla preocupat només per les grans empreses de l’IBEX. Per això, llegim a l’editorial d’El Punt Avui que cal una legislació que afavoreixi la pervivència de les pimes a Catalunya, que no només garanteixen milers de llocs de treball, sinó que també operen a favor de la cohesió social.
Canviant de tema, avui Joan Barril escriu a El Periódico sobre la por, conseqüència de la incertesa i de la ¬inseguretat que vivim avui. La por, diu, que fa que la gent no treballi ni es formi, que ningú inverteixi i amb prou feines consumeixi. Segons ell, els centurions de la por són els executius, cosa que el porta a concloure que el capitalisme ha perdut el cap.
Finalment, Enric Sierra escriu a La Vanguardia que Barcelona és el destí líder mundial dels consumidors de cannabis. Dubto que això ens ajudi a sortir de la crisi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada