Hi ha dies en què els diaris semblen una macrosecció de tribunals. Avui La Vanguardia parla de la imputació de Magdalena pel frau dels ERO, el processament de Cristina de Borbó per frau, la investigació del finançament il·legal de la UGT d'Andalusia i el rebuig del magistrat Pablo Ruz d’alliberar l'extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas. Sembla, doncs, que la justícia actua al nostre país.
No obstant això, al món hi ha d’altres accions, com ara el segrest de dues-centes noies nigerianes per part dels terroristes de Boko Haram, que només sabem combatre amb efímeres campanyes mundials de màrqueting per a autoconsum de les opinions públiques occidentals, que surten més barates que enviar tropes sobre el terreny. Davant d’això, Francesc M. Alvaro parla del nostre fracàs de ninots superconnectats perquè el mal necessita alguna cosa més que Twitter per ser frenat. En aquest sac hi podríem afegir l’estat de precarietat en què viuen molts infants i joves al nostre país.
Tanmateix, com escriu Lluís Foix, la corrupció estructural, l'atur juvenil, la pobresa i l'exclusió social només s'esmenten de passada en els discursos dels polítics. En canvi, el que sí s'explica és la lluita pel poder i totes les seves variants.
Davant l’amenaça de la consulta, els propers mesos proliferaran els intents espanyols de desestabilitzar el catalanisme com a moviment que aplega energies socials diverses per ssolir un objectiu comú. En parla Joan M. Tresserras a l’Ara, que considera imprescindible una unitat d’acció política bàsica del sobiranisme a quatre mesos de la consulta. I tot això en un moment convuls en la política catalana en què, segons el baròmetre d’El Periódico, Esquerra es consolida com a primera força, CiU perd l’hegemonia i el PSC s'acosta a la residualitat. És clar que la particularitat d'aquesta legislatura catalana és que té fixat el dia D en el 9-N, que pot alterar radicalment qualsevol previsió, com escriu Enric Hernàndez. I, com diu Toni Aira a El Singular Digital, tot fluctua i la inestabilitat és de les poques coses estables que ens acompanyen.
Davant l’envergadura d’aquests esdeveniments, sonen molt frívoles les amenaces dels ministres Fernández Díaz i Margallo sobre una eventual Catalunya independent, que tan aviat diuen que a casa nostra impera el pensament únic com que hi ha opinions contraposades, o que quedarem aïllats però serem un pol d'atracció del terrorisme internacional, com observa Jofre Llombart a El Punt Avui.
Tot plegat explica la desconnexió de la gent respecte dels polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada