Avui tots els editorials es fan ressò de l’abdicació de Joan Carles I. Entre els fets més positius del seu regnat, El País destaca la democratització del cap d’estat, la intervenció al 23-F i aquesta decisió d’abdicar, i afegeix que el futur rei haurà d’arbitrar les noves reformes que necessita Espanya. A La Vanguardia, Jordi Pujol assenyala que amb el temps s’han frustrat les esperances en la monarquia per a l’encaix de Catalunya a Espanya i que Felip VI haurà d’encarar aquest repte inevitablement. Miquel Roca considera que la nova etapa que ara s’enceta ha de propiciar una reforma intel·ligent de la Constitució que ho permeti, perquè, com va afirmar Artur Mas ahir, que el rei canviï no implica que el procés s’aturi, i l’editorial d’El Punt Avui recorda que el sobirà de Catalunya és el poble. Ara es veurà, doncs, si Felip VI és capaç d’esmenar un contenciós que s’inicià amb Felip V.
Per la seva banda, Pilar Rahola considera a La Vanguardia que l’abdicació marca el final de l’època de la transició i Fernando Ónega assenyala que som en un moment crucial, que demostrarà si la monarquia és el sistema polític que permet a Espanya un període renovat d'estabilitat o bé enceta un procés d’inestabilitat. De fet, com recorda Enric Juliana, fa poc més de 80 anys, uns comicis municipals guanyats a Catalunya per ERC van provocar l’abdicació d’Alfons XIII. I és evident que els resultats d’aquestes europees han precipitat els esdeveniments, perquè dibuixen un horitzó en què els dos grans partits espanyols perden l’hegemonia.
Emma Riverola escriu a El Periódico que un rei amortitzat abans d’anar-se’n d’ha carregat sobre l’esquena tots els pecats de la institució per perpetuar la família en el càrrec, com es pot deduir de la foto que Joan Carles tenia ahir sobre la taula del despatx, on significativament apareixia junt amb l’actual príncep Felip i la seva filla primogènita. Tanmateix, si vol que la infanta Elionor arribi a regnar algun dia, el nou monarca haurà de fomentar el felipisme i sufocar el republicanisme, atiat per Pablo Iglesias i per les classes mitjanes depauperades pel poder de la casta, segons escriu Albert Saez.
Finalment, Joan B. Culla observa a l’Ara que la precipitació amb què s’ha activat el mecanisme successori deixa moltes incògnites per resoldre, com ara la del títol, el rol i l’estatus de Joan Carles i Sofia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada