Mentre a Catalunya parlem tant del dret a decidir i a Espanya de la sobirania popular segons la Constitució, José M. Ruiz Simon ens adverteix a La Vanguardia que el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) que negocien discretament la Unió Europea i els Estats Units anteposa els interessos dels inversors per sobre del drets dels ciutadans, sense necessitat que cap constitució estableixi que la sobirania nacional passarà a dependre de les grans empreses transnacionals.
Continuant en l’arena internacional, Washington està estudiant arribar a una aliança efectiva amb Teheran, el seu enemic durant tants anys, per contrarestar l'ofensiva de l'Exèrcit Islàmic de l'Iraq i, de passada, permetre al president nord-americà acabar bé el mandat. Per tot plegat, Xavier Rius es pregunta a El Periódico si, per ironies del destí, serà finalment l'Iran qui salvarà Obama. I, mentrestant, Putin ha decidit tallar el subministrament de gas a Ucraïna, i encara sort que ve l’estiu.
Davant d’aquests fets, no és estrany que la política estigui desacreditada. El darrer baròmetre del CIS indica que el 20% dels catalans no hi tenen cap confiança. I els problemes de lideratge al PSOE i el retorn d’Iceta al PSC demostren que als partits es viu més la lluita pel poder que l’esperit de servei al ciutadà.
Aquest descrèdit generalitzat dels polítics és, segons escriu Salvador Cardús a l’Ara, la baula més feble del procés sobiranista, que encertadament ha nascut de la voluntat popular però ara, per legitimar-se a escala internacional, necessitarà uns altíssims nivells de confiança mútua entre els ciutadans més exigents i els polítics més compromesos.
Mentrestant, s’ha encetat el debat paral·lel sobre si és millor forma de govern la monarquia o la república. Davant d’això, Joaquim Coello adverteix a El Punt Avui que els catalans hem de prioritzar si volem negociar amb l’Estat una solució per a Catalunya o participar en la reforma de l’Estat, amb el benentès que no es poden fer les dues coses alhora. Una altra qüestió seria veure si el nou encaix de Catalunya i Espanya és més fàcil amb l'actual monarquia o amb una nova república.
En fi; passi el que passi els propers mesos, mai no hem de perdre de vista el que recorda avui Miquel Roca a La Vanguardia: “Catalunya és una societat convivencial, on no hi ha conflictivitat, més enllà de la que alguns creen artificialment per interessos polítics.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada