Aquestes últimes hores, hi ha dos debats en joc i dos protagonistes.
Els debats són el del dret a decidir i el de monarquia o república, unes controvèrsies sobre un què abstracte i intemporal, i molt allunyades dels coms, que resulten eficaces perquè defugen la concreció, que en mostraria la seva enorme complexitat, segons escriu Paco Longo a El Periódico.
I dos protagonistes: Duran Lleida a Catalunya i Susana Díaz a Andalusia.
Sobre Duran, escriu Antoni Puigverd a La Vanguardia que té mala premsa perquè són mals temps per al comerç conciliador, fins i tot a la Catalunya fenícia, on s’imposa l'èpica de la batalla: submissió o martiri. Duran deu pensar que “Jo no sóc dels meus”, com digué ahir Raimon al Palau de la Música, però segur que trobarà terra ferma per resguardar-se d’aquest canvi climàtic, com escriu Joan Barril a El Periódico.
Per la seva banda, Susana Díez, la gran promesa socialista, que estava disposada a competir pel lideratge del PSOE sempre que no tingués competència, com apunta Enric Hernández a El Periódico, ha optat per quedar-se a casa i condicionar des de Sevilla el nou secretari general dels socialistes espanyols, perquè no pertany a aquesta Espanya movedissa i republicanista on s’ha estès el dret a decidir, segons diu Enric Juliana a La Vanguardia. A més, no es vol cremar a la foguera de les vanitats que patirà el socialisme en les pròximes eleccions, i menys després del besamans a la monarquia que Rubalcaba escenifica aquests dies.
Davant l’agitació d’aquests dies a cada nostra, convindria recordar, com fa Lluís Foix a La Vanguardia, que la nostra Europa és un espai de convivència de 500 milions d'habitants que genera el 25% del PIB mundial i aporta la meitat de l'ajuda destinada al desenvolupament dels països més endarrerits. Aquesta història d'èxit s’ha de preservar del retorn de la raó d’Estat, de la corrupció, del populisme i de la xenofòbia dotant-la d’una vestimenta jurídica internacional.
Perquè fora d’Europa veiem com, al Pakistan, ressorgeixen amb força els taliban amb un atemptat que ha posat fi als intents de negociació del president Shariff. I al Brasil, comença el Mundial de futbol, un esdeveniment esportiu tacat per la corrupció d’uns pocs que hi veuen un gran negoci, com recorda Toni Padilla a l’Ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada