Arran del conflicte de Can Vies, Francesc M. Álvaro escriu a La Vanguardia que a Catalunya manca sentit d'Estat. No han tingut sentit d’Estat les autoritats municipals, que han perdut de vista l'interès general i han afeblit l'autoritat de l'alcalde i del consistori davant dels veïns; no l’ha tingut el conseller Espadaler permetent que plegués el director general dels Mossos enmig del conflicte, i tampoc no l’ha tingut la CUP, present al Parlament i a diversos ajuntaments, en no condemnar la violència vandàlica. I reclama urgentment que recobrem aquest sentit d'Estat abans del 9-N.
Per la seva banda, Joan Subirats a l’Ara diu que la violència a Sants ens fa plantejar quina ciutat tenim i com es prenen decisions des del govern municipal. I conclou que cal més apropament a la realitat dels barris i escoltar més la gent, sobretot ara, que molts passen per una situació més difícil arran de la crisi.
En altres àmbits, el diàleg entre les persones i les institucions sí que funciona, com s’ha demostrat amb la supressió de les taxes judicials catalanes, com explica Miquel Sàmper a El Periódico.
Pel que fa a l’abdicació reial, Ernest Folch escriu a El Periódico que amaga l’intent desesperat d’un sistema de salvar-se a si mateix, amenaçat pel procés català i l’aparició del fenomen Pablo Iglesias. El més noticiable és que un Rubalcaba agonitzant presti un últim servei al vell ordre beneint Felip VI i que, en l'era de Podemos, aquell PSOE republicà fundat per un altre Pablo Iglesias abraci la causa monàrquica. Tot plegat només s’explica, segons Folch, per la voluntat de l’Estat de neutralitzar tots els referèndums, el de monarquia o república i el del dret a decidir. En aquest sentit, l’abdicació és un homenatge a Catalunya, la primera resposta oficial de l'Estat després de dues manifestacions gegantines i una victòria electoral d'ERC, amb vista a guanyar temps.
Tot plegat respon al que Toni Aira descriu a El Singular Digital com una "casta" dirigent a Espanya que pensa que, com sempre ha fet, pot anar decidint en petit comitè i per cansament de la resta. Així, aquests dies hem vist com els qui es mofaven de "la febrada" catalana ara són ells el qui tenen pressa i, amb un acord Rajoy-Rubalcaba que ha bandejat altres partits amb sentit d’Estat, han evitat qualsevol debat democràtic sobre un nou model de governança per Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada