"Vaig aprendre que un no pot refugiar-se en la puresa moral si vol aconseguir alguna cosa, però, de la mateixa manera, si sacrifica tot principi, un perd la raó per la qual va entrar en política". Aquesta frase l’escriu Michael Ignatieff al seu darrer llibre, titulat Foc i cendres, que avui elogia Francesc Marc Álvaro a La Vanguardia com una posada al dia d'El príncep, de Maquiavel, per a les democràcies avançades del nostre temps. Ignatieff, un intel·lectual canadenc que va intentar ficar-se en política al seu país, amb poc èxit, escriu brillantment sobre la seva experiència. Per exemple, a propòsit de la legitimitat democràtica diu: "La pregunta que un ciutadà es fa en determinar si un altre ciutadà l'ha de representar és si aquesta persona és representativa d'ell mateix." Seria bo que els nostres polítics o aspirants a ser-ho tinguessin en compte aquestes valentes reflexions.
Tanmateix, molts dels nostres dirigents viuen en una gran sensació d'inseguretat i d’estrès, i això els porta a repetir amb excés la paraula nacional i a exhibir grans banderes, com escriu Enric Juliana a propòsit dels fastos que es preparen avui a Madrid amb motiu de la coronació de Felip de Borbó. Un rei que es diu Felip malgrat els consells del doctor Josep Trueta al llavors príncep Joan Carles, com explica Pilar Rahola, i que arriba en una Espanya amb una crisi sistèmica, com diu Joan M. Tresseras a l’Ara, en què haurà d’afrontar dos reptes principals: el de monarquia o república i el de l’encaix territorial.
En el terreny social, la situació també és delicada a causa de la crisi econòmica, Avui, Anton Costas escriu a El Periódico que molts dels seus alumnes pensen, davant les escasses expectatives de trobar feina, emancipar-se i crear una llar, que el que decidirà el seu futur en acabar la carrera serà més la sort que els mèrits acadèmics, cosa que li fa pensar que l'ascensor social s'ha aturat i que estem davant un nou capitalisme hereditari.
Tornant a la política catalana, continua la sagnia al PSC, amb la decisió de Joan Ignasi Elena d’abandonar el grup parlamentari però emportar-se l’escó, amb l’argument que ell no ha traït el programa amb què el PSC es va presentar a les eleccions. D’aquesta manera, com llegim a El Singular Digital, avui socialistes i populars tenen els mateixos escons al Parlament.
Acabem recordant que avui en molts pobles i ciutats se celebra la festa de Corpus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada