Ahir el Banc d’Espanya va afirmar que ja s’ha acabat la recessió al nostre país, pel fet que aquest darrer trimestre el PIB ha crescut un tímid 0,1% i ja és el segon cop consecutiu que ho fa. De fet, segons el ministre Montoro, ja vam deixar la recessió el passat juliol, malgrat el que diguin els darrers informes de Càritas i la Creu Roja. Ens ho explica avui Susana Quadrado al seu article de La Vanguardia, titulat “En gerundi”. Diu: “Les cues de Càritas i Creu Roja són plenes de persones que tenien alguna cosa i que ho han perdut tot.” Són el que ella anomena “els nous pobres” –com abans hi havia “els nous rics”– i conclou que, si bé sembla que els diners ja circulen a les altes esferes, “és possible que tardin anys a arribar a les artèries de l'economia, les que donen oxigen a tres milions de pimes i a 17 milions de famílies”.
L’economista Emili Valdero hi aporta més dades al seu “La recessió continua”, que publica El Punt Avui. Recorda que, segons l'Oficina Nacional d'Investigació Econòmica dels Estats Units, per saber si hi ha recessió en una economia, cal tenir en compte, a més del PIB, l'evolució de la taxa d'ocupació i l'evolució dels concursos de creditors d'empreses. En aquest sentit, segons el Banc d’Espanya, el tercer trimestre del 2013 s'han destruït un 3,1% dels llocs de treball i, segons l'Institut Nacional d'Estadística, les suspensions de pagaments d'empreses han augmentat un 22,5% respecte del mateix trimestre del 2012.
A més, com recorda Juan Laborda avui a Voz Populi, en un article titulat “Montoro, en su realidad paralela”, les empreses espanyoles acumulen un deute que, hores d’ara, resulta ja impagable si no recorren a refinançaments. Concretament, el 41% del deute empresarial té uns interessos que superen els beneficis bruts anuals, com ha advertit aquesta setmana el director d’Afers Monetaris del Fons Monetari Internacional. Així doncs, no hi ha recuperació de l’economia espanyola sinó que més aviat som a l’inici de la segona fase de la Gran Recessió, segons Laborda.
Sigui com sigui, els nous pobres atesos per Càritas o per la Creu Roja, el creixement de l’atur i el deute impagable de les empreses són una realitat al nostre país i els polítics ho haurien de tenir més en compte abans de fer segons quines declaracions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada