Mesos enrere, un eurodiputat català
em deia que això d’Europa era un projecte estancat, en mans d’uns poderosos
estats que en controlaven les institucions. Fa pocs dies, arran de l’èxit de la
Via Catalana, es va tornar a plantejar el tema d’una hipotètica Catalunya
independent i de seguida van començar a aparèixer a la premsa declaracions de
càrrecs més o menys implicats en el projecte europeu esgrimint arguments sobre
les nul·les possibilitats que la nova Catalunya seguís formant part de la UE i
que hi fos readmesa com a nou estat membre. Independentment de la veritat o no
d’aquests arguments, és evident que denoten una manera d’entendre el projecte
europeu molt allunyada de la dels seus fundadors.
En aquest sentit, voldria recomanar
la lectura de l’article titulat “El segrest d’Europa”, del catedràtic de
ciència política Ferran Requejo, que publica avui La Vanguardia. Requejo, després de recordar que un dels grans èxits
de l’actual Unió Europea ha estat, durant més de mig segle, “mantenir la pau en
un continent que feia olor de ferro, sang i pólvora” i haver assolit un cert
grau d’integració econòmica, sosté que, “com a projecte polític, fa anys que
està segrestada pels principals estats que la conformen”.
Entre les causes d’aquest “rapte
d’Europa” –parafrasejant el famós mite clàssic–, esmenta que manquen estadistes
i líders europeistes que creguin en el projecte, i que els actuals màxims
responsables del projecte europeu actuen més d’acord amb les seves respectives
lògiques locals i a curt termini, que en lògiques globals i a més llarg
termini.
Darrerament, han donat mostres de
l’excessiu intervencionisme dels estats les declaracions de dos espanyols amb
càrrecs influents a Europa: el comissari Almunia, segons el qual “una Catalunya
independent no té cabuda a Europa”, o el director general honorari de la
Comissió Europea Francesc Granell, que a l’entrevista que ha publicat aquest
cap de setmana el diari El País, afirma
que “una Catalunya independent seria com ‘Somalilandia’”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada