Fa uns dies, el líder d’ERC
Oriol Junqueras lamentava que personatges que van tenir un paper important en
la transició i que estan bé de salut mantinguin un discret silenci en l’actual
debat sobiranista. Un d’ells és Miquel Roca, pare de la Constitució, el qual
finalment ha parlat en la comissió parlamentària pel dret a decidir d’aquesta
setmana. I, com recorda avui Lluís Falgàs al seu article a El Punt Avui titulat “Polítics de la transició”, Roca va transmetre
als diputats catalans dues idees. Primera: “Catalunya ha viscut històricament
malament els fets rupturistes”. I, segona: “Ara el problema és de vostès, la
responsabilitat pertoca als actuals polítics”, després de recordar que cap
article de la Constitució prohibeix fer la consulta i que, per tant, el
problema no és jurídic sinó polític.
I quina és aquesta
responsabilitat que es demana avui als polítics catalans? Doncs, segons, Rafel
Nadal, que es deixin de ficcions i escenaris virtuals i reconeguin la realitat
tal com és. Al seu article d’avui a La
Vanguardia, titulat “Estratègia d’enderrocament” diu que el bloqueig actual
de la política catalana només es pot resoldre per dues vies: la declaració
unilateral d’independència després d’unes eleccions plebiscitàries o la
renúncia a la consulta. I afegeix: “És l’hora de mullar-se i no amagar-se en posicionaments
teòrics. CiU i ERC han d’avaluar si tots sols –o amb molt pocs aliats– se
senten capaços de dirigir aquest procés”, per tal de buscar la màxima unitat
d’acció entre els partits catalans. I conclou: “És molt probable que sense
aquesta unitat, Catalunya acabi completament derrotada i desmoralitzada. Però
el temps s’acaba i no sembla que se n’adonin.”
Aquesta unitat d’acció a
Catalunya seria l’única alternativa després que, ara com ara, sembla impossible
que “el descendent de Pizarro” es posi d’acord amb “el rebesnét del senyor
Esteve” –tal com Antoni Puigverd els defineix avui a la seva columna de La Vanguardia. Per facilitar l’aliança
entre ells, s’haurien de repartir millor el poder. Però aquest repartiment,
segons Puigverd, “ha estat impossible”. I, com a conseqüència de tot plegat,
aquest fet pot comportar més divergència i desunió al que fins ara s’ha conegut
com a Convergència i Unió.
Per acabar, voldria recomanar, especialment als polítics, que es llegeixin l’article de Xavier Bru de Sala que publica avui a El Periódico amb un títol ben explícit: “Sobre el diàleg”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada