A la premsa d'avui hi ha diversos articles que, d'una manera o altra, vénen a reivindicar el paper fonamental que haurien de tenir les humanitats i el pensament crític en l'educació i que, malauradament no tenen. Em referiré concretament a les aportacions de Beatriz de Moura a El Periódico, titulada "El riure crític", i de Josep Ramoneda, flamant premi nacional de cultura, al diari Ara, amb el títol "Humans d'una sola dimensió".
El pretext, òbviament, són els resultats del darrer informe Pisa, relitzat a adults d'entre 16 i 65 anys, que situa Espanya a la cua dels països de l'OCDE en comprensió lectora. Segons Ramoneda, això s'explica per una certa confusió sobre el que ha de ser l'ensenyament, en què s'han volgut prioritzar els coneixements instrumentals per davant de les actituds i de la voluntat de conèixer. I afegeix: "Educar és molt més que donar eines per bellugar-se pel món real i virtual, és generar una disposició a saber, a pensar i a entendre, sense la qual els instruments serveixen de poc".
Semblantment, De Moura diu que troba a faltar pensadors que explorin la nova realitat i ens ajudin a reflexionar lliurement sobre ella, en aquest nou segle de reflexió més aviat mandros, en què s'imposa un coneixement únic i paradoxalment efímer, convertit en un bombardeig permanent d'informacions esfilagarsades, llançades mitjançant un únic mtjà, que ja no permet ni pensar. I acaba preguntant-se: "¿On són els pensadors d'avui, que ens tornin almenys el riure crític davant de tanta cosa inaudita?"
No deixa de sobtar, que en uns temps d'incerteses com els que vivim, no sorgeixin iniciatives a l'escola i a la universitat que invitin novament a pensar i estimulin el desig de saber i conèixer; en definitiva, que fomentin la curiositat, la receptivitat i l'empatia. Perquè, amb nova aquesta actitud, potser sí que acabarem entenent el que llegim.
En aquest sentit, cal aplaudir propostes com la del Taller d'Humanitats de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE, que iniciarà una nova edició el proper 21 d'octubre amb una conferència de Xavier Antich en què plantejarà de quina manera l'art ens pot ajudar a pensar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada