El Descosit, 22.10.2013

Avui, a les pàgines del diari Ara, Carles Boix ens recorda que enguany fa 500 anys que Maquiavel va escriure El Príncep i diu que s’ha parlat poc de l’efemèride, potser precisament perquè el seu missatge encara és massa vigent, almenys a casa nostra. Maquiavel assenyala que “un príncep que desitgi romandre al poder ha d’aprendre a no ser bo”. L’única possibilitat de crear un espai de llibertat per neutralitzar la força del príncep és, doncs, segons Boix, el que va fer la Constitució americana: oposar el poder executiu amb el legislatiu i judicial. I conclou que “el problema fonamental de l’Estat espanyol és la manca de divisió de poders”, en què el “dictador electiu” pot col•locar familiars i amics als òrgans reguladors de l’economia i determinar la composició del Tribunal Constitucional.

Això m’ha fet pensar en el que assenyala avui Miguel Ángel Aguilar al seu article a La Vanguardia, titulat “Desactivar el desafecte”: sempre que es pregunta a l’executiu espanyol sobre el problema català, la portaveu del Govern respon el mateix: "Este Gobierno está para cumplir y hacer cumplir la Constitución y las leyes", descarregant tota la responsabilitat en els tribunals, com si el Govern s’eximís del marge d’iniciativa que li confereix la tasca de governar. És clar que ara s’han trobat que, seguint aquest criteri, també hauran de complir i fer complir la sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre la doctrina Parot, que tan comprensiblement ha indignat els familiars de les víctimes, però que tan demagògicament han defensat alguns en les campanyes electorals.

A propòsit d’aquest tema, Ferran Saez, en un article titulat “El maleït Estat de dret” que publica avui El Periódico, recorda que l’únic que ha fet el tribunal europeu és dir que el criteri que segons el qual en determinats delictes no és lògic aplicar els beneficis de la redempció de penes sobre el temps màxim de confinament, d’acord amb el que estableix el Codi penal actual, no es pot aplicar amb caràcter retroactiu, sinó des que va entrar en vigor la reforma de la llei, perquè aquest és un principi nuclear en tot Estat de dret.

És clar que, al nostre país, això costarà d’entendre perquè, com explica Kepa Aulestia al seu article de La Vanguardia d’avui, aquí apliquem la demagògia en tot.