Comencem el comentari d’avui no sense tenir present el que diu Màrius Carol a propòsit dels articles d’opinió a la seva columna de La Vanguardia titulada “Vanitats a la foguera”, tot reproduint una frase de Tom Wolfe, mestre de periodistes: "El que fan molts opinants avui no val ni cinc. Qui són aquests tipus i quant val la seva opinió? No els suporto."
Així doncs, amb totes les reserves del cas, avui recomanaré un article d’Antoni Bassas al diari Ara i comentaré les aportacions de Joan Barril, Vicenç Villatoro i l’editorial d’El País.
En un breu article titulat “Intolerable agressió a l’Estat de dret”, Bassas fa referència al cas d’espionatge dels Estats Units a diversos països occidentals, entre ells Mèxic, França i Espanya, que considera més que un escàndol diplomàtic entre aliats, i es pregunta: “Si l’estat de dret no respecta el secret de les comunicacions, quina diferència hi ha amb una dictadura?”
D’altra banda, la qüestió catalana, amb conflictes protocol·laris inclosos, continua acaparant articles d’opinió i editorials, com el d’El País d’avui, titulat “Marginar al moderado”. Hi llegim que els boicots protocol·laris mutus, a banda de dificultar el diàleg institucional, són sobretot un intent de marginar els moderats, d’estrènyer les terceres vies i de reduir les alternatives possibles únicament a dues: statu quo o independència. I es refereix a l’estratègia secessionista que busca destruir políticament Duran, per espanyolista i traïdor.
En uns termes similars s’expressa Joan Barril al seu article “Duran, el porter de nit” a El Periódico. Es refereix a l’actitud caïnita d’uns i altres en bandejar Duran del debat. Així, quan adverteix que es podria produir una declaració unilateral d'independència, rep bastonades de la dreta. I quan aposta per una tercera via, és considerat un traïdor pels secessionistes. Tanmateix, segons Barril, Duran és qui “té a les seves mans les claus de totes les habitacions que podrien suavitzar l'enfrontament”.
És clar que, davant d’aquesta situació, potser l’única solució viable és la que proposa Villatoro a l’article “L’hora dels arguments” que publica el diari Ara, en què diu: “Només hi ha una via sense xoc: fer una consulta acordada, intentar guanyar-la els uns i els altres amb tota la força dels arguments de veritat i acceptar els uns i els altres el resultat que en surti. Pacífic i democràtic.”
Així doncs, amb totes les reserves del cas, avui recomanaré un article d’Antoni Bassas al diari Ara i comentaré les aportacions de Joan Barril, Vicenç Villatoro i l’editorial d’El País.
En un breu article titulat “Intolerable agressió a l’Estat de dret”, Bassas fa referència al cas d’espionatge dels Estats Units a diversos països occidentals, entre ells Mèxic, França i Espanya, que considera més que un escàndol diplomàtic entre aliats, i es pregunta: “Si l’estat de dret no respecta el secret de les comunicacions, quina diferència hi ha amb una dictadura?”
D’altra banda, la qüestió catalana, amb conflictes protocol·laris inclosos, continua acaparant articles d’opinió i editorials, com el d’El País d’avui, titulat “Marginar al moderado”. Hi llegim que els boicots protocol·laris mutus, a banda de dificultar el diàleg institucional, són sobretot un intent de marginar els moderats, d’estrènyer les terceres vies i de reduir les alternatives possibles únicament a dues: statu quo o independència. I es refereix a l’estratègia secessionista que busca destruir políticament Duran, per espanyolista i traïdor.
En uns termes similars s’expressa Joan Barril al seu article “Duran, el porter de nit” a El Periódico. Es refereix a l’actitud caïnita d’uns i altres en bandejar Duran del debat. Així, quan adverteix que es podria produir una declaració unilateral d'independència, rep bastonades de la dreta. I quan aposta per una tercera via, és considerat un traïdor pels secessionistes. Tanmateix, segons Barril, Duran és qui “té a les seves mans les claus de totes les habitacions que podrien suavitzar l'enfrontament”.
És clar que, davant d’aquesta situació, potser l’única solució viable és la que proposa Villatoro a l’article “L’hora dels arguments” que publica el diari Ara, en què diu: “Només hi ha una via sense xoc: fer una consulta acordada, intentar guanyar-la els uns i els altres amb tota la força dels arguments de veritat i acceptar els uns i els altres el resultat que en surti. Pacífic i democràtic.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada