Si dimecres comentàvem la resolució d’Estrasburg que invalidava l’aplicació retroactiva de la doctrina Parot a l’Estat espanyol, ahir va esclatar un nou conflicte amb la legislació comunitària. Segons l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Nils Whal, el cèntim sanitari, és a dir, l’impost que grava els carburants en algunes comunitats autònomes, entre elles Catalunya, no respecta el dret comunitari, perquè és un nou impost especial merament recaptatori, que no cerca desincentivar el consum de carburants i, a més, és contrari a l’harmonització del règim impositiu que exigeix el mercat interior. Whal afegeix que això els legisladors espanyols ja ho sabien perquè l’any 2000 es va donar un cas similar a Àustria.
En definitiva, com llegim a l’editorial d’El País, Espanya s’ha inventat i ha estès un nou impost que ha creat amb traïdoria, cosa que ens porta a reflexionar sobre la qualitat de les institucions i dels polítics que les gestionen. Ara només cal esperar que aquesta disposició no tingui caràcter retroactiu i Espanya no es vegi obligada a tornar els 13.000 milions d’euros que ha cobrat indegudament als consumidors.
Sembla, però, que no aprenem la lliçó, com s’ha evidenciat aquesta mateixa setmana al ple del Parlament, que ha aprovat continuar tramitant el projecte de llei de modificació de diverses normatives per rebaixar els tipus impositius i permetre activitats de joc i apostes, amb vista al futur complex recreatiu de Barcelona World. Segons el conseller Mas-Colell, aquesta iniciativa ha de servir per donar un nou impuls a l’oferta turística, afavorir la generació de riquesa, la creació d’ocupació i la competitivitat internacional. Perquè, “si volem competir amb Singapur, el nivell dels impostos que tenen els casinos s’ha d’equiparar a la mitjana internacional”, ha dit.
Tanmateix, com assenyala avui Pilar Rahola a La Vanguardia, sembla inadmissible que canviem les lleis perquè ho imposen uns consells d'administració o per exigències d'un lobby econòmic. I conclou: “Crec que aquest és un comportament de país subordinat que diu poc de la nostra tan anomenada dignitat nacional. Perquè, [la dignitat] no podem reivindicar-la per parlar en un fòrum econòmic, i després perdre-la per exigència d'un grup de pressió.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada