El Descosit, 11.10.2013

Vivim en un món, anomenat occidental, en què la democràcia sembla un valor consolidat. Tanmateix, arran de la crisi, en diversos països occidentals s’observen alguns moviments que indiquen que aquesta democràcia està derivant en populisme. Podem il·lustra-ho amb tres casos recents: els Estats Units, Espanya i França.

Pel que fa als Estats Units, com reconeix Jordi de la Torre a l’article titulat “En què quedem?” de Nació Digital, és ben  legítima l’operació dels republicans d’aturar la reforma sanitària d’Obama per via legislativa, ara que controlen la Cambra de Representats (que és la que decideix sobre el pressupost). Ara bé, és una mesura convenient per a la democràcia?

El mateix ens podríem preguntar arran de la Llei Wert d’Educació, que fou aprovada ahir al Congrés només amb els vots del PP. Com diu Antoni Puigverd a La Vanguardia, en un article titulat “L’altre xoc de trens”, el ministre, en comptes de promoure un diagnòstic compartit i cercar el màxim consens en un tema tan sensible com aquest, ha optat pel prejudici antagonista, per revertir a cop de llei la reforma anterior, cosa que, segons Puigverd promourà novament el xoc de les dues Espanyes de Machado. Tanmateix, també en aquest procés s’ha seguit tots els protocols democràtics establerts.

I, si l’expressió màxima de la democràcia són les eleccions, segons els darrers sondejos realitzats a França, els propers comicis europeus els guanyarà el Front Nacional de Marine Le Pen, una política populista d’extrema dreta, que proposa  la sortida de l’euro, el restabliment de fronteres i l’aplicació de mà dura contra la immigració, com assenyala avui l’editorial d’El País, titulada “ofensiva antieuropea”.

Tot plegat fa pensar que la democràcia, entesa només com un mer statu quo, no té futur, i que cal interpretar-ne constantment l’esperit, per tal de perfeccionar-la. Això és el que no fan Marine Le Pen, Wert o els membres del Tea Party als Estats Units, però sí, afortunadament, Merkel a Alemanya i Letta a Itàlia.