Aquesta setmana, el diari electrònic The Economist publica un reportatge especial sobre l’economia mundial titulat “The gated globe”, és a dir, el món amb portes, en què parla de l’evolució de l’economia els darrers cinc anys, i arriba a la conclusió que el fenomen de la globalització s’ha anat estenent, però ha començat a posar condicions. Concretament, l’informe parla d’una “globalització amb portes”.
Avui, doncs, parlarem d’aquesta “globalització amb portes” i en posarem alguns exemples a partir de notícies o articles apareguts a la premsa els darrers dies, relacionats amb l’ús d’Internet.
Sense anar més lluny, la setmana passada, la premsa internacional es feia ressò d’una notícia publicada inicialment a The Beijing News segons la qual la Xina destinaria dos milions de treballadors públics a controlar Internet, amb l’objectiu de recollir i analitzar les opinions que s’expressen a les xarxes socials i poder reprimir així una eventual dissidència. Aquest és un cas de globalització “amb portes d’entrada”, per garantir la seguretat nacional.
Així mateix, aquesta setmana, el Brasil ha decidit implantar un sistema per controlar les dades d’Internet. Com llegíem ahir a El País en un article titulat “Rouseff quiere blindarse”, la presidenta del Brasil ha ordenat aquesta mesura per garantir la privacitat i la inviolabilitat dels missatges oficials, en resposta al suposat espionatge als seus ciutadans, a l’empresa Petrobras i al seu propi correu personal per part de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units. Fa poc menys d’un mes, David Cuen, comentarista de la BBC, ja avançava aquesta notícia al seu blog amb un titular ben il·lustratiu: “El divorci d’Internet”. Aquest, doncs, seria un cas de globalització “amb portes de sortida” per garantir la privacitat de les dades més sensibles.
Així, doncs, veiem com un dels vehicles més potents de la globalització, Internet, comença a ser qüestionat per diversos països. Per la seva arquitectura de xarxa de xarxes, sense un control central que en dirigeixi el tràfic o decideixi quins llocs seran accessibles i quins no. I, en definitiva, per la seva manca de privacitat. De moment, dues economies emergents tan potents com les del Brasil i la Xina, Mercè, ja han decidit “posar portes a la globalització”. Esperem que això no passi a ser un trending topic mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada