Avui, Enric Juliana fa un repàs de l’actualitat al seu article de La Vanguardia, titulat “L’esperit d’Aparecida”, en què parla dels signes dels temps, que impregnen i donen sentit a la coincidència d'esdeveniments aparentment inconnexos. Així, aquesta setmana hem presenciat la gran coalició entre democristians i socialdemòcrates a Alemanya, l’expulsió de Berlusconi del Senat italià i el rellançament del missatge socialcristià del Papa Francesc, després de rebre al Vaticà Vladímir Putin.
També Ignasi Aragay des de les pàgines de l’Ara fa una mena de resum d’algunes notícies d’avui a l’Estat espanyol: es posaran a la venda els primers bitllets del TGV directe Barcelona-París, el ministre Wert consumarà la seva llei i el govern valencià, si vol, ja pot tancar la televisió. Tanmateix, subratlla que “la notícia diària i permanent és la pobresa” i veurem com el Gran Recapte d’Aliments tornarà a batre rècords aquest cap de setmana.
Molta gent pateix els estralls de la crisi i, tanmateix, Govern espanyol i alguns financers i grans empresaris afirmen que ja s'ha iniciat la recuperació. Davant d’això, Anton Costas adverteix a El Periódico del perill que es produeixi un efecte túnel, és a dir, que la recuperació només beneficiï uns quants.
I, mentrestant, a Catalunya, la premsa continua parlant del tema identitari.
Toni Aira signa un article a El Singular Digital, titulat “Entre Disney World i Mordor”, en què compara el cas català amb l’escocès per la banda dels unionistes i assenyala que, mentre a Londres, el govern conservador va dir "pactem la consulta", a Madrid la combaten, titllen els sobiranistes de nazis, i PP i PSOE ja han dit que, del dret a decidir, ni parlar-ne. A més, mentre els unionistes britànics no veuen Salmond com "el problema", el nacionalisme espanyol considera Artur Mas un titella il•luminat a mans d'Oriol Junqueras i encarrega a la policia informes fantasma.
Per la seva banda, Lluis Foix analitza la qüestió des de la banda nacionalista i es pregunta des de les pàgines de La Vanguardia per què a Catalunya, a diferència del que han fet els escocesos, no s'ha elaborat un Llibre blanc sobre la independència, “després de més de dos anys de parlar del dret a decidir, de manifestacions milionàries i d'una retòrica inacabable per part de tots?” I insisteix que, si bé Escòcia no és Catalunya i Espanya no és la Gran Bretanya, cal debatre sobre realitats concretes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada