Avui des de les pàgines d’El Matí Digital, Joan Safont es pregunta si no podríem trobar un no català que s’avingués a encapçalar la defensa de la Catalunya que vol organitzar una consulta sobre la independència, com va fer Nicolás Slmeron, que va esdevenir el líder de Solidaritat Catalana, aquell moviment de principi del segle xx que va unir des dels regionalistes fins als republicans, dels carlins a la Unió Catalanista amb l’excepció dels partits dinàstics i els acòlits d’Alejandro Lerroux, “El Emperador del Paralelo”, contra la llei de jurisdiccions de l’estat.
Sembla, tanmateix, que aquest unionisme es impossible, si ens atenem al que diuen avui Jordi Barbeta a La Vanguardia a propòsit del socialistes i Marta Lasalas a El Singular Digital.
Barbeta, en un article titulat “Socialistes contra si mateixos”, assenyala que la por de l'establishment socialista a la dreta fa que no es vulgui desmarcar d’allò de la unidad-de-destino-en-lo-universal, de manera que l'actual projecte polític del PSOE no ofereix cap sortida al 80% dels catalans i això l'inhabilita com a alternativa possible per a Espanya.
Per la seva banda, Marta Lasalas, a l’article “Pedres contra el propis sostre” parla de la divisió que es va produir ahir al Parlament entre CiU i ERC en la votació d’una moció de la CUP en què es defensava la convocatòria d’un referèndum unilateral en cas que l’Estat no accepti la consulta. Aquest fet, l’únic que va aconseguir és que PP i Ciutadans observessin des dels seus escons i sense moure un dit com s’estomacaven entre ells els defensors del dret a decidir. I d’això se n’ha fet ressò l premsa madrilenya.
Malament aniran les coses per a Catalunya si les propostes unionistes que fan uns són d’espanyols contra catalans i les dels d’aquí són de catalans contra catalans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada