A banda dels migrats pressupostos de la Generalitat, a la premsa d’avui hi ha alguns articles sobre la idea d’Europa i una aportació interessant sobre la banca espanyola.
Pel que fa a Europa, Màrius Carol, a la seva columna de La Vanguardia comenta el darrer llibre del president del Parlament Europeu Martin Schulz, titulat Europa, la darrera oportunitat, en què diu que Europa ha de decidir el seu futur, que passa per reformar-se o fer-se enrere en el procés d’integració. I pregunta als qui auguren la fi d’Europa com pensen subsistir davant la globalització.
L’esperit europeista, que no passa pel millor moment, també es pot fomentar amb iniciatives com les beques Erasmus, que ara Wert vol retallar. En parla avui Jordi Balló al seu article “Europa per a pocs” publicat a La Vanguardia, en què diu que "la qüestió de fons és com es crea una comunitat cultural europea, [i no tant] no qui té dret a una ajuda i qui no”.
I aquesta comunitat cultural també es forja contemplant tal com és una Europa que a vegades ens resulta oculta, com explica José Ángel Rojo al blog de Cultura d’El País, a propòsit del nou llibre de fotografies de Bernard Plossu, titulat Europa. I Jordi Finestres, al seu article de Nació Digital titulat “Visiteu Dachau, ignorants!” ens recomana viatjar per Europa per conèixer, per exemple, com tracten la memòria històrica els alemanys amb relació al nazisme, mentre que a Espanya encara li costa molt condemnar la dictadura de Franco, com es va veure dies enrere quan el Partit Popular es va negar fer-ho.
Pel que fa a la banca espanyola, si dissabte passat Juan Laborda a les pàgines de Voz Pópuli ens advertia que “Rajoy vuelve a avalar la banca”, en un clar exemple de totalitarisme invertit en què el poder corporatiu passa a ser copartícip del govern de l’Estat, avui Francesc Sanuy insisteix sobre el tema a l’article titulat “La banca, espècie protegida” d’El Singular Digital, en què critica la decisió de nomenar president de la Patronal dels bancs el qui ha estat director de Regulació del Banc d’Espanya els darrers 13 anys. I ho compara amb el que passa a Europa, en què els excessos comesos abans del 2008 pels directius de l’UBS suís, el Deutsche Bank alemany, el Rabobank holandès o el Barclays britànic els pagaran durant molt anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada