Vint-i-un anys després que el Tribunal Constitucional tombés de la llei Corcuera, el Govern es proposa ara aprovar una nova llei de seguretat ciutadana, que pretén multar les concentracions no comunicades davant institucions de l'Estat, la gravació i la difusió d'imatges d'agents de les forces de seguretat, els insults a la policia, la pertorbació de l'ordre públic o els escraches o els botellons. En parla avui Ramon-Jordi Moles a El Periódico, en un article titulat “El carrer és seu?” en què assenyala que en aquest catàleg “es barregen malifetes de més o menys gravetat amb l'exercici de drets democràtics” i es pregunta per què es pretén sancionar administrativament algunes conductes relacionades amb l'exercici de drets fonamentals, que haurien d’estar sancionades pel Codi penal. Segons Moles, això s’explica perquè “el règim sancionador administratiu és menys garantista que el penal. En el primer, el ciutadà ha de demostrar la seva innocència, mentre que en el segon qui acusa ha de demostrar la culpabilitat.”
D’aquest avantprojecte de llei, també en parla Miguel Ángel Aguilar a La Vanguardia, en un article titular “Reprime y vencerás”, en què es meravella que al nostre país, malgrat tenir “el 26% d’atur, la devaluació salarial, la rebaixa de les prestacions per desocupació, el retrocés de les pensions, l’increment de l’IVA, l’eliminació de les beques o la pujada de l’electricitat i del transport públic”, no ha arribat encara la temperatura d’incandescència als carrers. I, fent-se ressò d’unes declaracions de Manuel Ballbé, professor de Dret de la Universitat Autònoma i expert en matèria de seguritat, sosté que la nova legislació, més que enfrontar-se als manifestants, busca radicalitzar-los per guanyar vots conservadors.
Aquesta mateixa valoració es podria aplicar també a la llei nova llei sobre el dret de vaga, que vol regular el compliment dels serveis mínims. En parla avui El Punt Avui al seu editorial, en què assenyala que “en un règim democràtic les lleis que tinguin voluntat de pervivència han de néixer d'un pacte ampli, tingui el govern majoria parlamentària o no”. En aquest sentit, compara el procés negociador que va portar a l’aprovació de la llei d'educació de Catalunya amb els mètodes expeditius del ministre Wert. I conclou preguntant-se si la mà dura que aplica el PP és “la millor via per garantir els drets dels ciutadans o si no seria més útil arribar abans a un consens”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada