Comencem fent balanç del viatge d’Artur Mas a Israel. Pilar Rahola parla d’un “Viatge d’Estat” a La Vanguardia i diu que “difícilment podia sortir millor amb les condicions de recel i els entrebancs que posa l'Estat, al bell mig d'un conflicte polític de gran dimensió, i amb els recursos limitats de l'autonomia catalana”. A més de l’èxit polític i econòmic, en destaca l’èxit moral, que il•lustra amb les paraules de Mas a Jerusalem, en què digué que “alguns haurien de visitar el Museu de l'Holocaust per fer-se una idea de com arriba a ser de pervers, malvat, perillós i míser usar el nazisme per criticar el moviment pacífic català”.
Tanmateix, Emma Riverola, al seu article “Israel i Ítaca” d’El Periódico retreu a Mas que hagi evitat qualsevol contacte amb els palestins, confinats rere un mur inhumà, en unes terres ermes per la sobreexplotació dels recursos hídrics per part d'Israel, i conclou que ara el pretès viatge a “Ítaca fa una mica més de vergonya”.
Per la seva banda, Borja Vilallonga, en un interessant article titulat “Govern sionista, societat antisemita” publicat a l’Ara, reflexiona sobre l’antisemitisme al nostre país, que hi perviu des de molts segles, com ho demostra el fet que l’historiador americà David Nirenberg, en el llibre que acaba de publicar sobre l’antijudaisme al món occidental, dediqui dos capítols al cas català.
Avui, però, no podem deixar de parlar de la sentència del cas Prestige. José Antich a La Vanguardia diu que no és una bona notícia que la justícia espanyola s’hagi mostrat incapaç de donar una resposta exemplar a aquesta catàstrofe ambiental i reivindica la necessitat d’una justícia especialitzada en aquest tipus de delictes. L’editorial d’El País assenyala que s’ha evidenciat que Espanya no té força per exigir responsabilitats als qui fan activitats perilloses per al medi ambient, a diferència del que va passar anys enrere amb el vessament de cru al golf de Mèxic, en què la companyia BP va haver de declarar-se’n culpable, o amb el naufragi del petrolier Erika, en què França va condemnar els responsables de la marea negra. Finalment, al diari Ara Antoni Bassas es pregunta com pot ser que la mateixa justícia que considera provat que hi havia un "defecte estructural" i un "manteniment deficient" del Prestige conclogui que l'accident es va produir per un problema estructural l'origen del qual "ningú no pot precisar"?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada