Freud deia que "el preu del progrés de la civilització es paga amb la reducció de la felicitat". Avui, Antoni Puigverd, a La Vanguardia, parla d’aquesta reducció de la felicitat econòmica i, ara que diuen que tècnicament la crisi econòmica s’ha acabat, dubta que es facin els canvis estructurals que la nova realitat i el malestar de la gent demanen. “Podem imaginar [el PSOE] articulant políticament el malestar, si és incapaç de reformar-se com a partit i si a les institucions on governa actua com una elit depredadora?”, es pregunta. I, pel que fa al procés sobiranista català, “podem creure que canviaran l'statu quo aquells partits que, quan tothom pateix, encara utilitzen les diputacions, per exemple, com a instrument de depredació?”
Tanmateix, sembla que alguna cosa hauria de canviar per apaivagar el malestar de molts catalans. “Des de la perspectiva de Catalu¬nya, l'anomenada tercera via és l'opció que comportaria menys costos”, diu Marçal Sintes a l’article “El preu de la derrota”, publicat a El Periódico. Tanmateix, admet que l’estratègia de PP i PSOE sembla que no passa pel diàleg i el pacte, sinó “pel o tot o res.” Això podria portar a la derrota definitiva del sobiranisme, cosa que, segons Sintes, se silencia, per bé que “seria estúpid no tenir-ho en compte”.
Tot plegat, sembla que segueix fil per randa allò que el vell magnat David Rockeffeller va dir fa pocs dies en un sopar amb ambaixadors de l’ONU, com recorda Xavier Garcia al seu article a El Punt Avui. Després d’afirmar que “tot el que cal és una gran crisi i les nacions acceptaran el nou ordre mundial”, Rockefeller va afegir: “Del que es tracta és de substituir l'autodeterminació nacional, que s'ha practicat durant segles, per la sobirania d'una elit de tècnics i de financers mundials.”
Sembla doncs, que la democràcia del segle XX està donant pas a nou despotisme al segle XXI, aquest cop menys il•lustrat que el dels monarques absoluts del segle XVIII, per molt que alguns intel•lectuals sostinguin arguments tan “progres” com que “el dret a decidir és una ficció [i que] en democràcia tot el que no és llei, és violència”. Això és el que defensava dies enrere l’escriptor Javier Cercas des de les pàgines d’El País, en un article que avui rebat Sebastià Alzamora des de les pàgines de l’Ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada