Alguna cosa deu estar passant al socialisme quan, després de la Conferència Política del PSOE cap de setmana passat, ara el PSC convoca un consell nacional d’urgència per aquest cap de setmana.
Juan José Millás, a la seva columna d’avui a El País, titulada “¿Merece la pena?”, diu que problema és que han perdut la identitat: “Si un político es socialista, es socialista. Y de esto debería haber ido la Conferencia Política del PSOE.” I afegeix que, malgrat els acaloraments de Rubalcaba, mentalment parlant els socialistes es troben en la mateixa línia que el PP, perquè, des que Zapatero va rebre la trucada de la senyora Merkel per dir-li el que havia de fer, uns i altres són uns continuadors aplicats de la política del “cueste lo que cueste y me cueste lo que me cueste”.
Pel que fa a la relació Catalunya-Espanya, la cosa ve de més lluny. En un article titulat “Ha arribat el dia per als crítics del PSC”, publicat el diari Ara, Iu Forn recorda el que va passar ara fa deu anys al Palau Sant Jordi, quan Zapatero va ensabonar Maragall amb allò de "Apoyaré la reforma del Estatuto que apruebe el Parlamento catalán" (que, per cert, va portar el primer tripartit a la Generalitat). Amb aquell discurs, en què Zapatero també va prometre impulsar l'Eix Pirenaic d'Infraestructures i reformar el Senat com a cambra de representació territorial", va néixer la Tercera Via 1.0, segons Iu Forn. La 2.0, amb l’ensabonada corresponent, ara a Pere Navarro diumenge passat a Còrdova, va pel mateix camí, de manera que al PSC ja només li queda una via, com clarament diu Josep M. Fonolleras al seu article a El Punt Avui: “Acatar o anar-se’n”.
Finalment, Rafel Nadal, amb un to molt crític, parla a La Vanguardia de les “Emocions socialistes” i diu que costa imaginar-se el retorn de la socialdemocràcia quan el càlcul electoral ha substituït els principis i les enquestes han arraconat les conviccions, però, sobretot, perquè, al nostre país, els dirigents del PSOE “han traït els valors de les classes populars i mitjanes, han cedit al dictat dels poderosos per blindar els seus propis privilegis de casta política i han oblidat la justícia, la igualtat i la llibertat dels pobles i les persones, per acomodar-se a un radicalisme de paraula, al servei de reclamacions elitistes i minoritàries”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada