El Descosit, 25.11.2013

A la premsa d’avui, trobem articles d’opinió de temes ben dispars, per a tots els gustos.

A La Vanguardia, Antoni Puigverd parla del mite del president Kennedy, un mite indestructible, diu, perquè va morir davant del seu poble, filmat per televisió. I Francesc Marc Álvaro, del darrer sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió a “L’agulla dels partits”, en què es confirma el sorpasso d’ERC a CiU i l’ascens de Ciutadans al tercer lloc.

Per la seva banda, a El Singular Digital Jordi Graupera dedica un extens article titulat “El crepuscle: qui és Salvador Sedó?” sobre l’eurodiputat d’Unió. I al diari Ara, Núria Bosch parla de “El règim fiscal en la Catalunya estat”, a propòsit d’un informe que ha publicat recentment el govern escocès sobre com hauria de ser la fiscalitat en l’Escòcia independent.

Tanmateix, avui em quedo amb dos articles que, al meu entendre, toquen més de peus a terra perquè parlen de la realitat que ens afecta.

Enric Sierra, a La Vanguardia, diu que amb l’arribada del fred i amb la crisi “Torna el braser”. L’increment de més del 50% en les tarifes dels serveis bàsics de la llar fa que molta gent enguany no es pugui pagar la calefacció, fins al punt que el síndic de greuges ha proposat una treva hivernal enfront dels talls de subministrament per impagament a les gairebé 200.000 llars catalanes amb aquest risc. A més, la despesa excessiva de la llar impedeix l’emancipació  de molts joves. Tant és així que la mateixa Generalitat ha conclòs que la immensa majoria dels catalans d'entre 20 i 34 anys que viuen amb els pares es convertirien en pobres si decidissin emancipar-se.

I l’altre article és el de Jordi Évole a El Periódico, amb un títol ben explícit: “Es ven”. Comenta que, per pal·liar la crisi, s’ha posat de moda vendre coses de les més inversemblants: per exemple, Malta pretenia vendre’s la nacionalitat maltesa, és a dir, la ciutadania europea, per 650.000 euros. Espanya fa poc que va anunciar que concedia el permís de residència als estrangers que compressin un piset per 500.000 euros. “Al pas que anem –conclou Évole– ens ho vendrem tot: la nacionalitat, el permís de residència, la dignitat… I, si ens despistem, fins i tot la democràcia. No se sap encara si al millor postor o al millor impostor.”