Avui sí que parlarem de la sandàlia de David Fernàndez, perquè hi ha molts articles d’opinió que se’n fan ressò a la premsa. I des de diferents òptiques.
Per exemple, a La Vanguardia, Pilar Rahola critica la fatxenderia de Fernàndez i es pregunta “qui és aquest diputat per esdevenir el jutge i el sentenciador [de Rato], condemnar-lo al foc etern i, pel camí, insultar-lo grollerament?” I adverteix que capteniments com aquest degraden la imatge del Parlament, que ha de ser “l'espai de la política, del pacte, la crítica, la gestió i la decisió”, i no el lloc on convoca la gent per poder insultar-la.
Més condescendent es mostra David Miró al seu article “Amb una simple sandàlia” al diari Ara, si bé reconeix que “hauria preferit que algun dels nostres diputats hagués estat capaç de posar-lo contra les cordes i retreure-li, dades en mà, desenes de decisions equivocades”. Tanmateix, per desgràcia nostra, sembla que això no és possible i que gran part de la ciutadania es va veure més reflectida en l’actitud de Fernàndez que en la dels altres representants polítics presents a la comissió parlamentària.
També ho admet Vicent Sanchis al seu article d’El Punt Avui, “De sant a gàngster”, quan diu que “l'aspra intervenció de Fernàndez, excessiva i dura, tenia raons”, mentre que els diputats del PP li “van parar estores vermelles i van enramar murtra perquè Rato trepitgés fort.”
Per la seva banda, a El Periódico, amb el suggeridor títol “La sandàlia de l’orador”, Enric Hernàndez parla de la política espectacle i diu que “per nobles que siguin els fins que pugui perseguir, […] té més d'espectacle que de política. I els linxaments públics, més d'ajusticiament que de justícia.” I adverteix que la CUP, Ciutadans o UPD, que tenen entre els seus electors molts ciutadans fastiguejats de la política, aprofiten les velles institucions per desarticular-la, amb avantatge que, de moment, a ells, convertits en líders de l'antipolítica, no se'ls exigeixen més concrecions.
Acabo amb dues reflexions finals.
Una, més en broma: potser el Parlament de Catalunya, que l’altre dia va prohibir l’ús de pilotes de goma als Mossos, ara podria substituir-les per sandàlies.
I l’altra, més seriosament: un Parlament que aspira a fer declaracions d’independència en nom del legítim dret a decidir d’un poble no pot projectar al món imatges tan poc democràtiques i tribals com aquesta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada