El Descosit, 05.11.2013

Els protagonistes de l’opinió del dia són els Mossos d’Esquadra i la Rosa Díez. A l’editorial de La Vanguardia, José Antich es pregunta com és que ha calgut la imputació judicial dels vuit mossos que van participar en la detenció de l’empresari Juan Andrés Benítez al Raval perquè el Departament d'Interior s’hagi decidit a suspendre’ls cautelarment, i assenyala que és urgent que s’estableixin responsabilitats i l’única alternativa que té el conseller Espadaler potser és la dimissió del director general de la Policia Manel Prat. Ramon-Jordi Moles, al seu article “Re-formar els Mossos” publicat a El Periódico, es pregunta com és possible que un cos policial sigui incapaç d'aclarir uns fets que afecten directament funcionaris policials amb obligacions de veracitat i defensa de la llei, i que les autoritats polítiques responsables no sàpiguen exercir la seva autoritat per posar a disposició del jutge les proves d’uns fets molt clars. Segons Moles, tot plegat és conseqüència d’un desplegament massa ràpid i massiu dels mossos, que ha afectat la qualitat de la formació que han rebut. Per això demana reformar-la: “perquè els Mossos vulguin i puguin dir-nos qui d'ells va disparar una bala de goma o va infligir maltractaments a un detingut”, i es puguin dirimir responsabilitats sense que hi hagi dimissions. Amb relació a Rosa Díez, Iu Forn es pregunta des de les pàgines de l’Ara si realment ella és la regeneració autèntica de la política quan des d'abril de 1979 fins avui ha ocupat ininterrompudament tota mena de càrrecs polítics. David González, al seu article “Rosa i Susana” de La Vanguardia, la compara amb la nova presidenta andalusa Susana Díaz, que emergeix amb força des de les files socialistes amb afany regenerador, cosa que té mèrit, venint com ve de l'únic territori autonòmic encara immune a l'alternança en democràcia. I conclou: “Rosa i Susana, tan diferents i tan properes, s'entenen. Totes dues comparteixen la mateixa obsessió: Espanya, i el mateix boc expiatori: el català.” Semblen, doncs, les heroïnes d’un neopopulisme que no ens afavoreix gens. I, per prendre el pols de la nostra democràcia, una darrera reflexió de Victor Alexandre a El Singular Digital: el lema de la concentració del 27 d’octubre passat a Madrid contra la doctrina Parot era “Justícia per a un final amb vencedors i vençuts”. Segons Alexandre, aquest no és un lema de justícia, sinó de venjança.