Ahir al migdia vaig rebre un tuit de l’eurodiputat Tremosa que deia: “Avui estic molt content”. El motiu de l’alegria és que el Parlament europeu va aprovar el programa “Connectem Europa”, que prioritza el corredor ferroviari mediterrani com a infraestructura europea bàsica. Com diu José Antich a La Vanguardia, es tracta d’una “vella reivindicació del catalanisme” que ara arriba a bon port i és tot un “contrapunt de l’impuls radial espanyol” impulsat durant tants anys. L’editorial d’El Punt Avui destaca que “Europa imposa el seny a Madrid” i adverteix que “el gran risc que afrontem ara és que, com que el govern espanyol no s'ha sortit amb la seva, perdi tot interès en el corredor mediterrani i que l'obra es postergui”.
Un segon tema comentat als articles d’opinió d’avui és la conspiració. En parlen Ramon Rovira en un irònic article a El Punt Avui, titulat “Vull que m’espiïn” i Miquel Molina a “Conspiradors per omissió” a La Vanguardia, en què se sorprèn de la reacció submisa de la ciutadania i la classe política després de saber-se que Washington espiava totes les nostres comunicacions”, mentre a Alemanya o Holanda ha causat tan enrenou.
D’aquesta letargia de l’opinió pública espanyola també se’n meravella Pilar Rahola, que comenta el tema estrella del dia: les declaracions d’Aznar demanant presó per a Mas si convoca una consulta il•legal. I es pregunta com és que “l'Espanya que va somiar Aranguren i va poetitzar Machado” no es revolta davant d’això, sinó que calla amb indolent indiferència. I conclou que “l'anestèsia de la consciència crítica espanyola és el col•laborador necessari de la intolerància”.
Potser aquest silenci s’explica per les dades de la darrera enquesta d’El Mundo sobre “la cuestión catalana”, que el 53,7% dels enquestats creu que no es pot resoldre amb diàleg i el 48,2% que, si el govern català tira endavant la consulta, s'ha de suspendre l'autonomia a Catalunya.
“Sort de la pluja”, diu avui Joan Barril a El Periódico. Així “durant uns dies hem deixat de mirar al cel de la quimera i la política dels grans escenaris i hem pogut aterrar en la no política de la inacció sobre la vida quotidiana”. I conclou: “És urgent deixar la ficció sobiranista en el gran teatre de la revolta” i posar-nos a treballar pel futur que volem, perquè “l'exemple d'un bon govern farà més per la secessió que el lament.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada