Xavier Roig parla a l’Ara del populisme mal dissimulat que ha protagonitzat la política europea els darrers trenta anys, consistent a no negar cap capritx al ciutadà de l’estat del benestar, a còpia d’anar endeutant les administracions i, quan s’han produït les fallides bancàries, a utilitzar els diners del contribuent per finançar-les. Això, diu, ha fet molt mal a la democràcia i explica que ara la gent demani la independència als carrers. Tanmateix, les perspectives no conviden a l’optimisme.
Afortunadament, el motor econòmic català torna a arrencar, amb un balanç molt positiu de les exportacions, que han superat els 58.000 milions d'euros, i de inversions estrangeres, que l’any passat van convertir Catalunya en la segona regió europea que més inversió va captar. Aquestes dades apunten un creixement de l’1,5% enguany. Ho llegim a l’editorial de La Vanguardia, que afegeix que això hauria de repercutir en el finançament de la Generalitat i propiciar el diàleg amb l’Estat espanyol.
Pel que fa al model educatiu, Xavier Bru de Sala defensa, a El Periódico, el projecte d'escola pública que van pactar l’exconseller Ernest Maragall i la consellera Irene Rigau, que pretén desuniformitzar l'escola pública, confiant en directors amb personalitat i amb un equip que s'identifiqui amb el projecte educatiu. Tanmateix, perquè la reforma tingui èxit, cal la coresponsabilització dels pares i la participació activa de la comunitat educativa més reticent, que ha de recuperar l'entusiasme constructiu d'altres èpoques.
Això és més necessari que mai, ara que un informe de Càritas Europa alerta que l'Estat espanyol és, després de Romania, el territori de la Unió on hi ha més pobresa infantil, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui i s’ha evidenciat en el drama d’El Vendrell.
Finalment, s’acosta Sant Jordi i tornen els llibres. Si ahir es presentava Jarrones chinos, d’Iñaki Anasgasti, dedicat als sis expresidents espanyols, avui Pilar Rahola parla dels llibres de Marta Rovira i Santi Vila, dos polítics joves que no segueixen amb fe cega una ideologia, defensen amb valentia les divergències i saben pensar amb veu pròpia, valors imprescindibles per retornar la confiança a la política. I, en música, destaquen dos noms propis: Raimon i Shakira. En parla Francesc M. Álvaro, també a La Vanguardia, sorprès del silenci dels demòcrates, il·lustrats i progressistes espanyols davant la catalanofòbia que ha patit Shakira, i que les autoritats valencianes ignorin un gran artista, que és fill de Xàtiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada