Avui, Rafel Nadal es pregunta a La Vanguardia com es que va fracassar tan estrepitosament el debat monogràfic sobre la pobresa, si tots els grups parlamentaris coincidien que el diagnòstic és dramàtic. Davant l’entusiasme que genera el debat nacional, se sorprèn del conformisme en el debat social. I conclou que han d’anar del bracet, perquè “si no s'impulsa una clara voluntat unitària contra la desigualtat i la injustícia, tampoc no hi haurà esperança de solució per al debat nacional”.
És evident que amb la independència o amb més autogovern no es resol tot, però de moment té un perillós doble efecte taumatúrgic, com llegim a l’editorial d’El País: d’una banda, fer-nos creeure que som millors del que som, més capacitats, decidits i innovadors que els altres, i de l’altra, legitimar la inacció fins que arribi el moment en què, ja lliures del jou de la dependència, puguem dedicar-nos finalment a afrontar els reptes pendents.
Afortunadament, l'any passat van créixer a Catalunya les inversions estrangeres un 31,5 % sobretot en el sector industrial, que és la base de l'economia productiva i de la generació de llocs de treball, com llegim a l’editorial d’El Punt Avui. Sembla, doncs, que el capital no té pàtria, com escriu Enric Hernández a El Periódico. Tanmateix, no s’ha d’oblidar l’aportació dels petits empresaris i els autònoms, que a Catalunya, representen un 70,6% de l'ocupació, com recorda Francesc M. Álvaro a La Vanguardia.
Amb relació al comitè d’experts del ministre Montoro per promoure la reforma fiscal, Julia Otero es pregunta a El Periódico si realment són, com se’ls anomena, un grup de savis, perquè, si bé és legítima una certa complicitat entre el Govern i aquests assessors, no sembla una actitud massa sàvia que despatxin amb adjectius pejoratius qualsevol alternativa a les seves prescripcions i titllin d'ignorants perillosos els seus promotors.
I a propòsit del mal ús de les paraules o de la interpretació que se’n fa, Ferran Saez explica a l’Ara la polèmica que va suscitar a Madrid el diputat Sanchez Llibre quan, en ser preguntat pel procés sobiranista, va respondre amb l’expressió catalana: “Endavant les atxes!” Aquesta paraula va intranquil•litzar tant els periodistes que CiU immediatament va haver d’aclarir que un acha és una “torxa” i que és una expressió catalana que vol dir: «Pa´alante» o «Échale un par»”.
Molts esperen que aquesta sigui l’actitud del Barça diumenge al Bernabeu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada