Ara que augmenten les desigualtats, com es va constatar ahir al Parlament, el sociòleg Michel Wieviorcka es pregunta a La Vanguardia si és possible “Un món unificat per internet?”. Afirma que, si bé la globalització unifica i integra el planeta, també el pot fragmentar en dos subconjunts socials i econòmics: els que fan ús d'internet, les xarxes, els recursos de la comunicació moderna en un món cosmopolita d'economia globalitzada i bàsicament en anglès, i els que ho fan en espais territorials i lingüístics limitats. Davant d’això, adverteix que hem d’intentar construir, un món millor, que conciliï el respecte als valors i a la comunicació universals, el reconeixement de la diversitat cultural i lingüística i les polítiques públiques per reduir les desigualtats.
Altrament, pot passar el que explica Imma Monzó: que amb la globalització de l’alimentació paradoxalment acabin passant gana els pagesos, que són els que ens han donat aliment durant segles. Per evitar-ho en el futur, parla del concepte de sobirania alimentària, que defensen organitzacions com Slow Food, que fomenten el consum d'aliments locals i frescos, la pervivència de mètodes i de sabers tradicionals i ajuden a conjurar la fam, la contaminació i la usura a què les grans companyies agroindustrials condemnen aquestes terres que exploten a preu de saldo.
I, continuant amb internet, Erich Schmidt parla a l’Ara del futur de la llibertat a la xarxa i adverteix que les tecnologies per censurar-hi la informació són un negoci de milions de dòlars, que paguen gustosament els governs de la Xina, Rússia, Iran o Corea del Nord. Enfront d’això, el moviment per un internet lliure abandera gran part de la lluita contra la censura, per tal que la pròxima generació d’usuaris de la xarxa sigui realment lliure.
Aquesta és una iniciativa de responsabilitat social, tema del qual parla Antonio Argandoña a El Periódico, en què explica que aquesta responsabilitat, en el cas de les empreses, es mesura pels impactes que tenen en la societat. Diu concretament que els directius han de cuidar l'impacte accionarial, laboral i social de les seves decisions. I aquest és un ideal al qual no hem de renunciar mai, per molt inassolible que ens sembli.
Finalment, en el terreny polític, és interessant llegir a El Punt Avui els motius que han dut Antonio Milian Mestre, un dels fundadors del PP, a sentir-se decebut per aquest partit després de 30 anys de militància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada