Avui, Toni Aira escriu a El Singular Digital sobre la qualitat de la democràcia a Espanya, un estat més preocupat per una assemblea de ciutadans que reclamen pacíficament el dret a decidir que per la festa del fill de Tejero en una caserna per celebrar el 23-F. Tanmateix, arran dels polèmics editorials d’El País i l’ABC d’ahir, sembla que a Madrid finalment algú s’ha adonat que el procés català és un ampli moviment social i no un invent d'Artur Mas, com escriu Salvador Cot a Nació Digital.
Per millorar la situació i conjurar la “temptació autoritària” de què parla avui Joan M. Tresserras a l’Ara, caldria que els mitjans de la capital fossin més objectius a l’hora de presentar la realitat catalana i, per exemple, no veiessin el gens sospitós director adjunt de La Vanguardia a Madrid, Enric Juliana, com un corresponsal estranger. Certament, no hi ajuden algunes manifestacions poc afortunades del ministre Margallo, que ara parla d’«un paral·lelisme absolut» entre la consulta catalana i el referèndum de Crimea quan fa poc negava qualsevol comparació entre Catalunya i Escòcia, com observa Ernest Folch a El Periódico, però sí que hi pot ajudar la sessió del 8 d’abril al Congrés dels Diputats, perquè, com diu Juancho Dumall, sempre és millor “el debat democràtic al Parlament que la guerra de guerrilles a base d'informes, contrainformes, viatges a Brussel·les, anuncis de catàstrofes futures i balances fiscals fetes a mida”.
I tant que s’invoca la Constitució per parlar d’aquests temes, però en canvi s’oblida que s’està incomplint l’article 1, és a dir, que Espanya sigui efectivament un Estat social i democràtic de dret, davant la creixent falta d'equitat que es registra en la distribució dels béns i serveis públics, com escriu Norbert Bilbeny a La Vanguardia.
Un altre drama social s’ha viscut aquesta setmana a Melilla, amb l’arribada de 500 immigrants. Davant d’això, l’editorial d’El País insisteix en la conveniència d’un gran pacte d’Estat i més ajudes a la cooperació, perquè l’explosió demogràfica que viu l’Àfrica, juntament amb la pobresa i la inestabilitat política, fan pensar que la pressió migratòria creixerà.
I, finalment, a casa nostra, ahir molts autònoms i petits empresaris, és a dir, el teixit productiu del país, van omplir el Palau de Congressos per dir prou a unes lleis que només afavoreixen la banca i les grans empreses, i a una administració lenta i inoperant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada