Pilar Rahola escriu a La Vanguardia que Espanya no és una democràcia normal, amb independència judicial, dimissions davant dels escàndols polítics, protecció de dades personals i respecte a les urnes. En compte d’això, veiem un Constitucional polititzat, les interferències de la Fiscalia en el cas Nóos, cap dimissió en el cas Gürtel, abusos financers arreu i el menyspreu públic contra les llengües i cultures. Aquesta és la magnitud de la tragèdia al nostre país.
En el terreny econòmic, ahir vam saber dues bones notícies per a Catalunya: la decisió d’Amazon de construir un macrocentre de distribució al Prat, que crearia 3.000 llocs de treball, i el projecte de parc temàtic de Ferrari a Port Aventura, amb una inversió de 100 milions d’euros. Són síntomes de canvi de tendència a l’economia que demostren que els mercats veuen amb calma el que passa a Catalunya, fet que haurien de tenir en compte els polítics espanyols, segons llegim a l’editorial de La Vanguardia. Aquestes dues notícies, a més, resten crèdit al contingut apocalíptic del segon informe Margallo que preveu una caiguda del 20% PIB per als vagabunds de l’espai interestel·lar.
Potser ell i el seu govern haurien de tenir més en compte l’advertència de López Burniol a El Punt Avui. Diu que, en democràcia, és difícil ocultar la veritat, perquè acaba aflorant i llavors les conseqüències són molt pitjors que si s’hagués reconegut de bon principi. Sembla mentida que Rajoy no recordi l’amargor de la derrota del 14-M després de pregonar l’autoria d’ETA dels atemptats d’Atocha.
Tampoc no ens diuen tota la veritat de les energies renovables, que s’han beneficiat d’unes subvencions totalment forassenyades que s’han anat acumulant, fins a tenir avui un dèficit tarifari de 30.000 milions d’euros que haurem de pagar entre tots, com escriu Xavier Roig a l’Ara. I aquí la culpa és tant els governs com dels mitjans, per fer demagògia en parlar d’aquestes energies.
Per tot plegat avui, a El Periódico, Xavier Bru de Sala ens prescriu a tots una cura d'humilitat que contribuiria a millorar la societat, evitant l’autosatisfacció i desinflant la vanitat per fer lloc a la humilitat, com si “de cada paraula que dius i de cada cop de martell que dónes depengués la salvació de la humanitat”, citant Maragall. Segons Bru, l'èxit del papa Francesc es deu precisament a la humilitat, a haver sabut baixar un graó, potser dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada