Ahir el Tribunal Constitucional va declarar "nul·la i inconstitucional" l'afirmació del Parlament que considerava el poble de Catalunya "subjecte polític i jurídic sobirà". Jordi Barbeta a La Vanguardia destaca el caràcter preventiu d’aquesta resolució, perquè adverteix que la consulta del 9-N no es pot celebrar ni tan sols "preparar", si bé admet una interpretació constitucional de l'anomenat "dret a decidir", sempre que hi hagi abans un acord polític que ara per ara sembla inviable. Curiosament, la sentència es va fer pública poques hores després que el Parlament català anunciés la intenció de demanar la reprovació del president i de dos magistrats de l’Alt Tribunal per falta d'imparcialitat. En revisar la voluntat dels catalans com a jutge i part, el Constitucional ha venut el seu prestigi al poder polític, segons llegim a l’editorial d’El Punt Avui.
Per la seva banda, la Fiscalia del TSJC, que fa un parell de dies reconeixia la possibilitat de la consulta, ara diu se l’ha malinterpretat. “Mal assumpte quan a la justícia se la malinterpreta”, escriu Joan Barril a El Periódico,”perquè d'ella depenen la llibertat, el bon nom i el famós Estat de dret.”
Ferran Saez escriu a l’Ara que, a banda dels fets i les resolucions judicials, la qüestió catalana ha encetat tres grans debats: sobre la naturalesa de la Unió Europea, que ha deixat de ser l’Europa dels pobles; sobre la contraposició entre legitimitat democràtica i legalitat vigent, en què l’enemic de la democràcia ja no és el totalitarisme, sinó el legalisme, la burocràcia, els lobis i el neopopulisme, i sobre la noció de subjecte polític, que la sentència d’ahir sembla que només reserva a les nacions legalment constituïdes com a tals.
A pròposit de la mort de Suárez, Antoni Puigverd escriu a La Vanguardia que la política i el periodisme han instrumentalitzat la figura de l’expresident en un comportament obscè, però comprensible, i recorda que a la democràcia espanyola li sobren corruptes i li falten herois, capaços de renunciar a coses essencials per conquerir la llibertat i exercir-la amb cautela, per no trencar-la. Segons l’editorial d’El País, amb la mort de Suárez s’ha volgut reivindicar precisament la política democràtica sense sectarismes.
Tanmateix, Francesc Canosa a El Punt Avui recomana als catalans deixar de jugar al mus, al joc de les ganyotes, els gestos i els tics que tan agradava a Suárez, i jugar més a la botifarra.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada