A l’editorial de La Vanguardia llegim que dimarts a l’Haia 35 països van signar un acord per avançar en el control del material nuclear. Malgrat l’absència de Rússia i la Xina, és un pas endavant per extremar la seguretat i lluitar contra el terrorisme nuclear, "l'amenaça més immediata per a la seguretat del món", segons Obama. Un president que, com escriu Hernández Puértolas, passa pels moments més baixos de popularitat a casa seva, considerat un gran inspirador però un pèssim gestor, i que ahir a Brussel·les va recordar la necessitat que els països de la UE contribueixin més a l’OTAN.
En l’àmbit intern, El Punt Avui obre edició dient que el sector exportador, tan decisiu per maquillar els efectes de la crisi, es troba al límit, per manca de personal qualificat i de crèdit a l’exportació, dues febleses estructurals que han denunciat les empreses de l’AMEC, que l’any passat va augmentar les exportacions un 6,5%. I, de moment, la banca està suportant el fiasco de les autopistes madrilenyes, però ara el Govern espanyol sembla que vol repercutir també en el contribuent.
En clau política, l’editorial d’El Singular Digital es fa ressò de la situació anòmala dels tres diputats crítics del PSC, que han demanat empara a la mesa del Parlament. Aquesta situació contrasta amb l’aperturisme de les primàries que el PSC farà dissabte a Barcelona. Unes primàries que Toni Aira també reclama per a Convergència.
Sobre Suárez, avui Enric Marín escriu a El Periódico que va saber anteposar la legitimitat democràtica a l’actitud legalista i així va poder pilotar la sortida del franquisme, legalitzar el PCE i negociar el retorn de Tarradellas. Quaranta anys més tard, en canvi, el Tribunal que presideix De los Cobos ha decretat unes «inconstitucionalitats preventives», amb la qual cosa ha optat per ser part del problema i no de la solució. Tanmateix, segons escriu Jordi Barbeta a La Vanguardia la sentència admet la “solució Quebec” quan afirma que s’inspira en la doctrina del Tribunal Suprem del Canadà, on ja s’han celebrat dos referèndums.
Sigui com sigui, Joan M. Tresserres escriu a l’Ara que s’han acabat els dies ambigus i que comença una etapa decisiva en què no podem flaquejar i hem de treballar junts per desaprofitar una oportunitat que ha costat tant de disposar.
Per acabar, Mercè, deixa’m reproduir les paraules de Dagoberto Escorcia avui a La Vanguardia: “Víctor, queda’t!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada