Avui, Jordi Barbeta parla a La Vanguardia de les “Misèries del minifundisme sobiranista català” i revela que la candidatura sobiranista unitària a les europees, que podria haver aconseguit fins a 5 escons, no va prosperar perquè el candidat d’ERC no volia anar com a segon. I ara ERC intenta arrabassar vots al PSC per aconseguir per primer cop el sorpasso sobre CiU, cosa que debilitaria enormement el lideratge d'Artur Mas al capdavant del procés sobiranista. Per això, Barbeta conclou que, si no fos per l'ardor guerrero espanyolista, el minifundisme polític català ja hauria convertit el procés en una altra il·lusió perduda. Nacho Corredor a insisteix a El Periódico en la idea que ERC, després de fitxar Ernest Maragall per a les europees, està construint una versió actualitzada i una mica més d'esquerres de la CiU de tota la vida, amb la vista posada en l'endemà de la no celebració d'una hipotètica consulta.
Per la seva banda, Jose Maria Ruiz Simon escriu sobre els laberints del seny, referint-se a la figura de Puig i Cadafalch, reivindicada dies enrere pel conseller Santi Vila enfront de la rauxa de Macià i Companys. Sembla, però, que el tarannà del segon president de la Mancomunitat es va caracteritzar pel sectarisme, el caràcter despòtic i la inhabilitat política, fins al punt que Pla deia que en ell el seny era més la forma moderada de la intolerància que un factor positiu de convivència. Potser per això la Mancomunitat va acabar tan malament i potser per això Jordi Cabré escrivia ahir que només si Mas aconsegueix condensar seny i rauxa la cosa es resoldrà bé.
Per la seva banda, Pilar Rahola escriu a La Vanguardia sobre la incògnita de Crimea i diu que ara que Putin s’ha quedat sense aliats a Ucraïna és possible que tingui la temptació de quedar-se aquesta petita península on conviuen tàrtars, jueus, russos, armenis, polonesos, moldaus, bielorussos, uzbeks i àzeris, encara que això porti Rússia a la guerra, per defensar la base naval estratègica de Sebastopol. Segons Lluís Foix, Crimea no justifica una guerra, i Miquel Roca considera que la solució al conflicte ha de venir d’Europa, on conviuen la democràcia, la llibertat i la pau.
Tanmateix, potser és cert el que afirma avui Manel Cuyàs a El Punt Avui: “La democràcia és l'estat ideal per conviure en societat, però sovint on no acaba de funcionar és en la política.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada