Albert Saez a El Periódico escriu, a propòsit del procés català, que, es diguin les barbaritats que es diguin per una i altra part, l'important és mantenir un sol debat per tediós que resulti sense tancar-se en mons paral·lels. I, en aquest sentit, situa les declaracions del president de Foment en el sentit que Espanya «és un bon soci per a Catalunya» dins les tesis de Rubert de Ventós, que el gener del 2013 defensava al Parlament la declaració de Catalunya com a subjecte polític. Pel que fa a la pretensió de votar el 9-N per decidir el futur de Catalunya, és un exemple de la nova política disruptiva, segons Ernest Benach. Caldrà veure, però, si el context democràtic espanyol hi està preparat.
Un altre tipus de política, la dels fets consumats, és la que s’ha produït a Crimea. Segons Lluís Foix, l'error dels crimeans i de Putin és pretendre resoldre en deu dies un contenciós que s'arrossega des de la nit dels segles. I adverteix que hi haurà sancions, resistència, intervenció de tropes, i que continuarà el conflicte, perquè s'ha trencat la legalitat internacional. Pilar Rahola afegeix, també a La Vanguardia , que, amb l’excusa de Crimea, el tsar Putin està reobrint el joc d'equilibris de la guerra freda i mostrant el seu desig de recuperar les velles fronteres de l'imperi rus, ja sigui amb annexions o amb forçades tuteles. I el problema és que sembla del tot imparable.
Al diari Ara, Sara Moreno defensa, malgrat tot, la ideologia en política i diu que reconèixer la pròpia ideologia hauria de ser un valor afegit en política, sobretot en un context en què creixen el descrèdit i la desafecció ciutadana cap a l’exercici de la política. Tanmateix, recorda que, com diu Max Weber, el polític ha de combinar l’ètica de la convicció, fruit del propis ideals, amb l’ètica de la responsabilitat, com a estratègia pràctica per evitar que els ideals impliquin objectius no desitjats.
Finalment, sobre la reforma fiscal, llegim a El Diario que aquesta no preveu mesures ni per combatre el frau de les empreses de l’IBEX, que el 2011 van tenir 90.000 milions d’euros de beneficis i només van pagar 4.000 milions d’euros en impostos, ni per redistribuir millor la riquesa: només en 8 de les 460 pàgines de l’informe dels experts es parla de redistribució. Seguirem, doncs, pagant els mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada