L’expresident Suárez ha mort. En parlen els editorials de La Vanguardia i El País, entre d’altres, que destaquen que fou un polític de diàleg i consens en uns moments polítics i econòmics de crisi. Havent estat secretari general del Movimiento, va tenir el coratge de fer una “voladura controlada” de les estructures del franquisme i va entendre no hi hauria Constitució democràtica sense la participació de la dreta, el centre, l’esquerra i els nacionalismes. Ara, amb la mort de Suárez, sembla que es vulgui reivindicar la vigència de la transició. Tanmateix, segons escriu Carles Capdevila a l’Ara, és una pretensió vana, perquè el pedestal la Transició ja ha caigut.
Per la seva banda, Lucia Etxebarria denuncia la perversitat d’haver utilitzat l’agonia de Suárez per tapar que més d’un milió de persones van omplir els carrers de Madrid en la Marxa per la Dignitat, que ha estat titllada d’“extrema esquerra”, i conclou que a Suárez ixò no li hauria agradat i que, si quan ell fou president, el búnquer franquista dominava l’exèrcit, com es va veure amb el 23-F, avui aquest “búnquer” controla el govern i els mitjans de comunicació.
Mentrestant, el conflicte catalano-espanyol s'està convertint en una demostració palmària de la incapacitat de negociació, ben lluny dels pactes de la transició, com escriu a El Periódico Joan Barril, que recomana a Rajoy que s’envolti d’experts que li diguin, almenys, el que no convé fer amb Catalunya, com ara ficar-se amb la llengua o ignorar el dèficit d'infraestructures, si no vol perdre l’autoritat moral del bon governant. I, amb relació a la consulta, la recent decisió del TSJC ha demostrat que el que es discuteix no és si aquesta és legal o no, sinó qui té la competència de convocar-la, com observa Vicent Sanchis a El Singular Digital. Tanmateix, al pas que anem, sembla que estigui més a prop de la presó Carme Forcadell que Fèlix Millet.
A propòsit del judici del cas Palau, Carles Ribera es pregunta a El Punt Avui per què l’alcalde Trias, l’exalcalde Hereu i l’exconseller Castells hi han declarat en castellà. Resulta que els advocats de Millet són de Madrid. I, davant la petició de canviar de llengua, tots ells han renunciat a la possibilitat legal de declarar en català. Això sí: després s’ompliran la boca en defensa de la immersió lingüística i l'escola en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada