Avui M. Dolores Garcia escriu a La Vanguardia sobre les primàries al PSC, que valora positivament perquè, “mentre no es facin passos com aquests, personatges que no s'han presentat mai a unes eleccions ni ho pensen fer per encomiable que sigui la seva funció social, i d'altres que es dediquen a l'agitació política perquè saben que no governaran, ocuparan l'espai que haurien d'ocupar polítics elegits per tots”. I això, conclou, és incongruent amb el fet de desmanar responsabilitats als nostres polítics.
Sobre Mas i Rajoy en parla Lluís Foix i els demana que no siguin tan simples afirmant contundentment que la Constitució no es toca o que la consulta serà legal, quan tothom sap que el Tribunal Constitucional n’està esperant la convocatòria per invalidar-la. El que cal, segons Foix, és preparar tots els instruments jurídics i estudiar la viabilitat del projecte.
Una de les lliçons que la tragèdia d’avui fa deu anys a Atocha va donar als polítics és que els ciutadans no són rucs ni es creuen tot el que els polítics els diuen, sinó que estan més ben informats del que es pensen i no perdonen les mentides. Ho escriu Pilar Rahola, que afegeix que l'11-M, a més de la tomba de desenes de vides, il·lusions i esperances, “va ser el relat d'una mentida còsmica que va esclatar feta a miques i va deixar els reis polítics del moment nus davant la seva impudícia”.
I si fa deu anys els trens ens van portar una tragèdia, ahir ens van anunciar la bona notícia de la inauguració de les Rodalies de Tarragona. A l’acte, hi van assistir el conseller Vila, un personatge desconcertant que, sempre al caire de l'heterodòxia, desafia els profetes del xoc de trens amb les seves abraçades a la ministra Pastor, com escriu Albert Saez a El Periódico. Crescut al paire de la tramuntana, Vila sap mantenir el jonc dret encara que s'adapti al vent per no trencar-se però, segons, Saez, si Mas cau, Vila demanarà el mateix amb un somriure letal als llavis.
Finalment, Empar Moliner fa una breu crònica judicial a l’Ara i diu que dedicar-se a la casa i als nens i no saber què fa el teu marit o trencar-se el fèmur i prendre els calmants que et deixin “una mica tocat” són atenuants que pots al·legar si t’acusen de ficar mà on no toca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada