Màrius Carol a l’editorial de La Vanguardia parlen de salvar el turisme rus davant les sancions que la Unió Europea i els Estats Units volen imposar a Rússia per l’annexió de Crimea, entre les quals hi ha reduir el nombre de visats. Aquesta mesura curiosament perjudicaria els països més turístics de la UE, entre ells Catalunya, que l’any passat va rebre un milió de russos que s’hi van gastar més de 1.300 milions d’euros.
En clau internacional, l’editorial adverteix de l’avenç notable del Front Nacional (FN) a les eleccions municipals de diumenge passat, sobretot al sud de França, i diu que no és cap bona notícia, perquè es tracta d’un partit antieuropeu que ratlla la xenofòbia.
Mentrestant, a Turquia, el primer ministre Erdogan ha decidit bloquejar les xarxes socials per tapar la corrupció. Manel Fuentes denuncia aquesta mesura a El Periódico per inadmissible, ineficaç i absurda en l’era actual.
Pel que fa al procés català, Germà Bel, després de llegir l’informe Consecuencias económicas de una hipotética independencia de Cataluña del Ministeri d'Exteriors, conclou a La Vanguardia que, posats a no respectar la democràcia, una ocupació militar causaria menys danys econòmics a la resta de països de la UE que els que s’haurien d'assumir amb un bloqueig comercial d'un Estat català.
Finalment, avui, molts articulistes ponderen la figura de Suárez. Lluís Foix escriu que durant el seu govern es va debatre i discutir i, davant les tensions polítiques i militars, va prevaler el tarannà dialogant i valent, i això hauria de ser un referent per trobar una sortida a l'encaix de Catalunya a Espanya. Enric Juliana afegeix que l’home que ha mort quatre vegades –quan va dimitir, quan va perdre l’espai polític, quan va perdre la memòria i diumenge passat– pot prestar encara el seu últim servei al país.
Tanmateix, Rahola denuncia l’apropiació que n’ha fet Rajoy, cercant en Suárez l'excusa per reclamar per a si mateix uns valors que ni ha demostrat ni practica, ja que mentre Suárez creia en una Espanya on cabíem els diferents, Rajoy només ens hi vol ensinistrats. I, finalment, Carles Boix a l’Ara considera que la seva contribució de Suárez a fer possible la transició democràtica fou escassa, mentre que va tenir un rol decisiu en el disseny de l’estructura constitucional de la democràcia actual, que ara ha entrat en crisi, qüestionada sobretot des de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada