L’editorial de La Vanguardia adverteix de la deriva autoritària d’Egipte els darrers mesos, controlat fèrriament per l’exèrcit, en què el general Al-Si Si, que espera guanyar les presidencials aquest mes, sembla més favorable a Putin que a Obama en les seves relacions diplomàtiques, cosa que hauria de preocupar les cancelleries occidentals, mentre a Ucraïna, el la situació es deteriora i fa témer, segons llegim a l’editorial d’El País, en la possibilitat d’un conflicte armat a gran escala, que podria agreujar la situació a l’est d’Europa.
Quant a les eleccions europees, Isabel Garcia Pagan escriu que el PP comença la campanya amb l’esperança que ERC superi CiU per primera vegada i Artur Mas es replantegi l’estratègia sobiranista. El problema és que, com diu M. Dolores García, a Catalunya hi ha la teoria que serà el Govern del PP qui mourà fitxa i acabarà cedint. En aquest context, doncs, el win-win que proposava el president Mas sembla més un desideràtum que una sortida al procés.
De la bufetada que va rebre Pere Navarro en parla, entre d’altres, Pilar Rahola a La Vanguardia, que després de repugnar l’acció critica la instrumentalització política que Navarro n’ha fet abans de presentar la corresponent denúncia, culpabilitzant sense proves els milions de persones que defensen la consulta com a agents provocadors d’una crispació insostenible que porta a la violència. És el que Antoni Bassas anomena a l’Ara la teoria autocomplerta de la crispació, un nou concepte amb què es vol embrutar un objectiu polític fent-lo menys pacífic i democràtic.
Contrastant amb aquesta visió, Marçal Sintes reflexiona a El Periódico sobre el que va suposar, ara fa cent ants, la Mancomunitat, i l’obra ingent que va dur a terme, com a demostració clara que el catalanisme no és només un ressort defensiu o resistencial, sinó una força positiva, capaç de servir eficaçment el benestar comú i orientar el conjunt del país en la bona direcció. L’èxit d’aquell projecte s’explica perquè Prat va saber reunir-se dels millors en cada àrea, encara que no fossin de la seva corda, i va tenir la determinació necessària per executar el pla que s’havia proposat. Tot un exemple per a la Catalunya d’avui.
Acabem felicitant el Celler de can Roca, designat el segon millor restaurant del món, i Beyoncé, persona més influent del món segons la revista Time.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada