Ara que la inflació està tan baixa, el BCE hauria d’actuar amb celeritat per complir la seva funció i aconseguir que el crèdit arribi a les pimes i a les famílies, segons l’editorial de La Vanguardia. En comptes d’això, Mario Draghi es limita advertir els països europeus que redueixin el dèficit i facin reformes estructurals.
A casa nostra, Víctor Grifols ha encoratjat Mas a tirar endavant el procés sobiranista. A proposit d’això, Ignasi Aragay escriu a l’Ara que associar l’independentisme amb una Catalunya tancada, pobletana i capficada és actuar de mala fe, perquè aquest justament neix de la necessitat de ser cosmopolites. Com ho és Grífols i com ho és el Barça.
A propòsit del Barça, Marta Lasalas escriu a El Singular Digital que ja és casualitat que hi esclati el major escàndol al voltant del contracte de Neymar, que el jugador més perseguit per Hisenda sigui Messi i que ara la FIFA escampi ombres sobre el tractament que la Masia dóna als fitxatges més joves, quan ha estat un model arreu del món. I es pregunta si potser a alguns despatxos els molesten els mosaics organitzats pel club, que el camp acollís un concert independentista o obrís les portes a la Via Catalana...
I una altra institució catalana, els Mossos d’Esquadra, també viuen fets estranys: si fa una setmana es van trobar que alguns dels encaputxats antisistema que intentaven reduir a Barcelona eren policies de paisà, ara esclata la notícia de la mort, amb poques hores, de diferència, de dos homes que han detingut aquesta setmana, com llegim a l’editorial d’El País.
Aquestes notícies, que vénen a qüestionar la labor del Barça i dels Mossos, quina intenció tenen? En buscar-hi la resposta, potser entendrem per què Catalunya ha desistit de la seva pretensió històrica de canviar Espanya, com escriu Bru de Sala a El Periódico –o, en paraules de Pla que avui recorda José Antich a La Vanguardia, “a Madrid no hi tinc res a fer”. Mentrestant, encoratgem la fermesa del president Bartomeu i del conseller Espadaler, com també la de molts mestres, que aguanten heroicament i actuen amb la diligència del bomber, davant l’abandonisme de molts pares, com escriu Francesc Marc Alvaro.
Per acabar bé la setmana, avui Carles Sans a El Periódico ens recorda la importància de riure'ns de nosaltres mateixos perquè, si ens prenem massa seriosament, correm el risc de semblar ridículs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada