Avui fa 75 anys que, cautivo y desarmado el ejército rojo, les tropes nacionals van assolir els seus últims objectius militars i va acabar la Guerra Civil, com recorda Hilari Raguer a El Punt Avui. I, mentre a Espanya, hi va haver guanyadors i perdedors, a Catalunya tots vam perdre, fins i tot els partidaris de Franco. 35 anys més tard, Suárez va intentar pal·liar aquest estrip apostant per la concòrdia, però ahir el cardenal Rouco va esmentar l’ombra d’una nova guerra civil a la seva homilia. El president Suárez no es mereixia aquest epíleg, segons Enric Juliana.
També a La Vanguardia, M. Dolores Garcia escriu sobre el llarg parèntesi que es pot obrir per al president Mas entre el 9-N i les eleccions catalanes de novembre del 2016, si la col·laboració amb ERC s’esvaeix per pressions identitàries. Pel que pugui passar, diu, dirigents de CiU i PSC mantenen una relació fluida, com s’ha demostrat amb el pacte de Tarragona, del qual parla també Joan Tapia a El Periódico, i que demostra que, a l'hora de la veritat, Mas ha de recórrer al PSC, mentre els seus socis del «projecte nacional» reposen a l'olimp de les idees.
Sobre el dret a decidir, Joan J. Queralt escriu, també a El Periódico, que si, com sembla, és reconegut a la darrera sentència del Constitucional, cal una nova llei de referèndums o consultes no impugnada. I observa que, fins i tot convenint que el dret a l'autodeterminació no estigui reconegut expressament a la Constitució, tampoc no ho està el dret de retenció, de manera que el que cal fer és interpretar la Constitució sense mil·lenarisme i amb pragmatisme.
En política internacional, l’editorial d’El País parla del nomenament del català Manuel Valls com a primer ministre francès, després de la dimissió del govern en bloc, arran de la desfeta del Partit Socialista a les eleccions municipals, amb la qual els francesos han volgut castigar Hollande per la indefinició i la ineficàcia del seu gabinet, en un moment econòmic delicat. Rajoy i el seu Govern haurien, doncs, d’aprendre la lliçó de França.
Finalment, aquest cap de setmana ens ha deixat Modest Prats, el “capellà savi de Girona”, com l’anomenava Pasqual Maragall, gran filòleg català i mestre de mestres. Com diu avui Pilar Rahola, amb la seva mort ens ha deixat a tots una mica més orfes. Que descansi en pau!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada