“Gabriel García Márquez no va morir un dia de Sant Jordi, com Shakespeare, Cervantes o Pla, sinó sis dies abans, a temps perquè els llibreters demanin llibres seus i els puguin exposar com una verdadera joia en aquesta altra fira de les vanitats de demà.” Ho escriu Manuel Cuyàs a El Punt Avui, que en destaca especialment la faceta periodística d’en Gabo, amb cròniques que, a la llum dels fets objectius, no s’ajustaven sempre a la realitat però t’atansaven a la veritat, que és el que relment importa. Esclar que visions com aquestes encara avui són descartades a les objectivistes facultats de “comunicació” del nostre país.
Seguint amb l’àmbit universitari, Salvador Cardús es pregunta a l’Ara si ens fan feliços les humanitats i constata la incongruència que suposa exigir una formació més orientada al mercat de treball, per excel·lir en els rànquings de PISA, i alhora presentar les humanitats com a víctimes d’un mercat laboral capitalista insaciable. Afirma que la formació humanística té més a veure amb desvetllar una disposició encuriosida, atenta i reflexiva davant del coneixement que amb dominar un determinat tipus de matèries. O, com diu Gregorio Luri: “L’humanisme no és tant el coneixement dels clàssics com el domini de la lectura lenta.” Enteses així, les humanitats no moriran mai i, certament, ens poden fer més felicos.
Per la seva banda, José M. Ruiz Simon escriu a La Vanguardia sobre els universitaris que s’endeuten per pagar els seus estudis als Estats Units i el Regne Unit i afegeix que, atesa la situació de bancarrota de la universitat espanyola, la bombolla de l’economia del coneixement no trigarà a esclatar al nostre país. Tot plegat és consequència del procés de mercantilització i d'encariment dels estudis superiors i de la progressiva desaparició del model anterior d'universitat pública.
Tornant a Sant Jordi, Esperanza Garcia recorda a El Periódico que la data marca l’inici del compte enrere d’un any que ha marcat l’Assemblea Nacional Catalana per a una declaració unilaterial d’independència de Catalunya el 23 d’abril de 2015 i se sorprèn que l’ANC, una assemblea amb molt suport popular però que no forma part del sistema democràtic, adverteixi que no permetrà que el Govern Mas esgoti la legislatura al 2016 si abans no hi ha referèndum.
En fi, sigui com sigui, que demà gaudim d’una jornada festiva de cultura, tradició i amor. Feliç diada de Sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada