Avui és Sant Jordi i, per tant, el protagonisme del dia són els llibres. Com que hi ha molt per triar, ens centrarem només en llibres de ficció publicats en català.
Les probabilitats estadístiques que una analfabeta de Soweto arribi quedi un dia tancada en un camió de patates en companyia del rei de Suècia és la nova història que ens proposa Jonas Jonasson, titulada L’analfabeta que va salvar un país. Per la seva banda, Antoni Vives a I demà el paradís ens situa a la colònia espanyola de Fernando Poo, on una jove barcelonina va a viure amb el seu marit terratinent, amb qui s’ha casat a distància...
Un petit joiell és La llarga vida de Marianna Ucrìa, de Dacia Maraini que explica la història d’una duquessa sordmuda des de petita, que esdevé una valuosa observadora del seu temps.
Els ambaixadors d’Albert Vilaró, Premi Josep Pla 2014, ens situen en una Catalunya independent ara fa vuitanta anys. I Jordi Mata, a 1714. Entre dos focs, novel·la alguns episodis dels fets de fa 300 anys a Catalunya.
En l’àmbit de la novel·la històrica, Retorn a Killybergs, de Sorj Chalandon, guanyadora del Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa 2011, relata l’extrema duresa que van viure els independentistes irlandesos de Belfast. I, dins la novel•la negra, Donna Leon a Mort entre línies ens intriga amb unes pàgines retallades d’uns llibres de gran valor d’una biblioteca veneciana...
El flamant Premi Nacional de Cultura Vicenç Pagès Jordà ens parla a Dies de frontera de les parelles que triem, els pares que ens trobem i els fills que portem o no al món. I també de la joventut, una malaltia benigna de la qual cada generació tarda més a guarir-se.
D’entre els clàssics traduïts al català, destaca l’edició d’El Paradís Perdut de John Milton, que recupera la traducció històrica de Josep M. Boix i Selva. I també El llogaret de William Faulkner, crònica mordaç sobre les grans pretensions amb què es vivia al sud dels Estats Units abans de la Guerra de Secessió; Carretera enllà d’Aldous Huxley, escrita des de l’òptica d’un "turista intel·ligent", i Fulles d’herba de Walt Whitman, un dels primers poetes genuïnament americans.
Finalment, parlant de poesia, destaquem dos noms: Carles Duarte, amb l’Alba del vespre, i la Poesia completa de Joan Vinyoli, de qui enguany celebrem el centenari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada