“Tot és bell en aquest món, tret del que nosaltres mateixos pensem i fem quan oblidem els fins suprems de l'existència i la nostra dignitat humana.” Són paraules que va escriure Txèkhov des de Crimea, els darrers anys de la seva vida. Semblava com una premonició del que hi ha passat aquests darrers mesos.
Si aquesta península era terra de balnearis, també l’Europa democràtica ha viscut com en un balneari protegit pel paraigua nord-americà durant els anys de la guerra freda i que ara es mostra impassible o impotent davant les amenaces de Putin. Ho escriu Xavier Bru de Sala a El Periódico, que parla del nou lloc d’Europa arran de la crisi ucraïnesa i de l’oferta nord-americana de vendre-li gas fracking perquè no depengui energèticament de Rússia i oferir-li un tractat de lliure comerç, amb la qual cosa l'OTAN passarà a ser el braç armat d'una unió euroamericana molt més sòlida i aprofundida del que hem viscut fins al present.
Pel que fa a l’acord Hamas-Al Fatah, Rahola escriu a La Vanguardia que dinamita els intents de John Kerry per aconseguir la pau entre Israel i els palestins.
Davant de tot això, Joan Majó a l’Ara es replanteja què és la democràcia i conclou que no n’hi a prou amb unes eleccions lliures, sinó que cal garantir també el funcionament i la independència de la justícia, i els sistemes de generació i difusió de la informació.
Pel que fa a la justícia, no tot depèn de l’administració, sinó també de la indulgència de la societat davant de determinats assalts, com ara el setge al Parlament de Catalunya, jutjat fa pocs dies, del qual parla Melcior Comes a El Singular Digital.
I, pel que fa a la informació, a vegades és difícil transmetre-la de forma clara i objectiva quan les declaracions dels líders polítics són vagues i misterioses, i donen peu a tota mena d’interpretacions. N’hem tingut dos exemples en les darreres hores. La vigília de Sant Jordi, Mas deia a El Punt Avui TV que ho posaria molt difícil a l’Estat perquè pogués impedir la consulta. L’endemà, Rajoy demanava a la Generalitat “imaginació” per sortir de l’atzucac del procés. I avui tothom es pregunta quin trumfo s’amaga Mas sota la màniga i en què pensa Rajoy quan apel·la a la imaginació.
Potser pensa en una “F” de “federalisme” i “finançament”, o de “fantasia” i “fi del procés”...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada