Josep Ramoneda escriu a l’Ara que la desfeta socialista a França indica que, si la socialdemocràcia no aconsegueix diferenciar-se de la dreta, està condemnada a la frustració i confirma que Marine Le Pen marca l’agenda política, perquè Manuel Valls s’ha singularitzat per combatre la immigració irregular. Serà capaç de rescatar l’electorat de la por i la frustració? Josep Borrell a El Periódico diu el nomenament de Valls és coherent per continuar aplicant les polítiques neoliberals d’Hollande, però no per garantir més esquerra i més justícia social.
Sobre Suárez, Javier Cercas escriu a El País que fou l’heroi de la traïció, perquè essent un franquista que no s’arrugava mai, el Rei el va contractar per matar el franquisme i engendrar una democràcia on creia que les coses li anirien igual de bé o millor, però amb aquesta operació es va suïcidar a si mateix: els militars el van castigar per la traïció amb el 23-F i els demòcrates, a les eleccions de l’any seguent, pel seu arribisme d’ascendència franquista.
Mentrestant, avui, a Catalunya 1 de cada 4 escolars de 15 anys són incapaços de resoldre problemes de la vida quotidiana. Ho diu el darrer Informe PISA, del qual es fa ressò l’editorial d’El Punt Avui, que afegeix que aquest fracàs no l’hem de considerar responsabilitat única de les escoles, sinó també de les famílies, si bé també indica que l'ensenyament hauria d’estar més centrat en la pràctica i menys en la teoria.
Dies enrere es va atorgar a Raimon el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Avui, Salvador Cardús analitza a La Vanguardia el fenomen Raimon “com a formador d'una memòria que ha contribuït decididament a reinterpretar un passat galdós fins a posar-lo al servei d'un present capaç de mirar cap al futur amb esperança”. I parlant d’esperança, Jordi Barbeta escriu que, després de la sentència del Constitucional, sembla difícil que es pugui impugnar la llei catalana de consultes que s'aprovarà al setembre. Tanmateix, afegeix, això no vol dir que s'accepti la pregunta, perquè, segons la Constitució, hi ha coses que als catalans no se'ls poden preguntar. I també sobre el procés català, Jofre Llombart fa una original reflexió a El Singular Digital, en forma de poema on tots els versos comencen igual: “Potser pensen...”
En fi, dimarts que ve a Madrid veurem quin futur té aquest procés... I també el del Barça a la Champions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada