Josep Ramoneda escriu a l’Ara que, encara que la corrupció és, després de l’atur, el que més preocupa els ciutadans (41%), els casos concrets decauen en els mitjans, els partits polítics ja ni se senten obligats a donar explicacions, i s’imposa la resignació. Tanmateix. conclou que, mentre no s’assumeixin responsabilitats al més alt nivell, la xacra continuarà.
La darrera ocurrència d'una classe política malgastadora, pèssima gestora i amb amics a les constructores és que ara els ciutadans paguem el rescat dels peatges de les ruïnoses autopistes de Mdrid, unes obres dissenyades per maquillar comptes pressupostaris, segons escriu Jesús López-Medel a El Periódico.
El debat d’ahir al Congrés no va contribuir gens a confiar en la política. Segons l’editorial d’El País, va tancar la porta a la consulta unilateral i va obrir la del diàleg polític dins la Constitució. Tanmateix, Màrius Carol a La Vanguardia considera que fou una oportunitat perduda per acostar posicions i Carlos Elordi a El Periódico afegeix que l’autisme espanyol no acabarà amb el conflicte català, sinó que l'aguditzarà.
Enric Juliana sosté que el discurs de Rajoy no s’adreçava als catalans, sinó als seus propis votants, descontents amb les polítiques del PP, als quals els va dir, en vigílies de les eleccions europees: el garant de l'estabilitat i la sobirania espanyola sóc jo. Sigui com sigui, el procés català no serà fàcil resoldre, segons Antoni Puigverd, perquè els qui continuen jugant amb les cartes de la il·lusió ahir es van topar amb uns jugadors acostumats a segles de pòquer jurídic. En tot cas, com escriu Rahola, ahir no es va tancar res, sinó que es va evidenciar la dimensió real del problema. I, vista la manera tan estranya d'entendre la democràcia que tenen alguns, ja no se sap si l’illa deserta és Catalunya o Espanya.
Francesc Canosa explica a El Punt Avui que un altre 8 d’abril, l’any 1898, salpava la marina espanyola de Cadis per sufocar el brot independentista de Cuba. I quaranta anys més tard, tal dia com avui el franquisme incipient assassinava Carrasco i Formiguera a Burgos per haver-se mantingut fidel a la legalitat republicana en esclatar la guerra civil. És estrany que ahir no ho recordés ningú.
Acabem amb un memorial a Subirachs, l’escultor de la Sagrada Família, el qual, com escriu Eva Piquer a Catorze.cat, va viure lluitant contra la mort per crear unes obres que el sobreviuran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada