“Si CiU es presenta a unes eleccions amb l'objectiu de declarar la independència, crec que alguns ens ho haurem de pensar molt clarament”, va afirmar Josep A. Duran i Lleida ahir a Onda Cero. Segons escriu Vicent Sanchis a El Punt Avui, això confirmaria el rumor que circula per Barcelona, sobre la creació d’una nova opció política “catalanista i espanyola”, integrada per catalans del PP i alguns dirigents d'Unió i liderada per Duran, que comptaria amb el suport d'alguns importants grups de comunicació autòctons i de dues entitats financeres de pes. En fi, és una brama més sobre Duran, de qui temps enrere es deia que volia ser ministre.
Una altra protagonista política d’ahir fou Susana Diez, que va destituir la consellera d’Habitatge de la Junta d’Andalusia per haver decidit discrecionalment l’assignació d’uns habitatges buits a un col·lectiu okupa, com explica l’editorial d’El País.
I el tercer protagonista destacat està, per sort, molt lluny de les nostres fronteres: és el líder nord-coreà Kim-Jong-un, que ha imposat a tots els seus compatriotes un nou estil de pentinat. És el que Espinàs anomena “una col·lectiva presa de pèl” a El Periódico.
Precisament en aquest diari, el president del Consell de l’Advocacia Catalana Miquel Samper, parla d’un altre cas de l’”ordeno y mando”, però ara a casa nostra: l’avantprojecte de llei orgànica del poder judicial, que, a banda de limitar la llibertat d’expressió dels jutges, qüestiona el principi de submissió a les lleis internacionals, quan permet que les resolucions espanyoles revocades pet Tribunal Europeu de Drets Humans es puguin recórrer davant el Tribunal Suprem. Segons Samper, si la reforma prospera, alentirà els procediments amb la instrucció col·legiada i, en definitiva, allunyarà la justícia dels ciutadans, més del que ja ho ha fet la llei de taxes i del que ho farà la nova llei de demarcació i planta.
Precisament una visió excessivament legalista de l’Estat és el que impedeix arribar a una solució política en el cas català, segons escriu José Antich a La Vanguardia, que considera ho atribueix al pes excessiu que tenen els advocats de l’Estat en l’Executiu de Rajoy.
I, avui sí, acabem parlant del Barça. Al Calderón els jugadors no van poder o no van saber guanyar. Per a alguns fou un problema d’actitud. Els mancava l’estil Guardiola. I és que, com escriu Toni Padilla a l’Ara, “Pep, ens vas malacostumar!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada