Procés deliberatiu o tangentòpolis?

Avui Francisco Longo escriu a El Periódico una reflexió interessant sobre el procés català i la reacció de Madrid. Recorda que la democràcia no és un mer recompte de forces per conèixer quines són les més nombroses en un moment determinat, sinó que exigeix uns marcs cooperatius que facin possible la deliberació, especialment quan hi ha en joc coses importants. Tanmateix, el que estem vivint darrerament és la confrontació de dues racionalitats poc raonables que pot fer que, al final, hi sortim perdent tots.

Certament no hi haurà deliberació possible mentre a Madrid hi hagi un Sánchez que es limiti a dir que s’estima els catalans i un Rajoy disposat a parlar de tot menys del que toca. Com escriu avui Iñaki Anasagasti a El Singular Digital, la qüestió catalana no es resol ni amb petons ni amb el no a tot, ni menys volent empresonar Mas, enviar l’exèrcit o suspendre l’autonomia. Des d’aquí, Maragall va proposar ja fa temps el federalisme asimètric, que la Constitució preveu quan parla de regions i nacionalitats, però la resposta dels constitucionalistes davant d’aquesta irregularitat fou el cafè per a tothom de l’Estat de les autonomies, que feia de Madrid i Múrcia comunitats autònomes com Catalunya o Euskadi.

Si el procés sobiranista fracassa. escombrarà tots els que hi han participat, sigui quina sigui la seva quota en el fracàs. Però sembla que hi ha qui pensa que, “Si això no acaba d’anar bé, jo patiré, però el meu adversari s’enfonsarà”. Ho escriu avui Vicenç Villatoro al seu Dietari a l’Ara, i afegeix que aquesta actitud sembla que s’ha estès també als casos de corrupció, que els darrers dies han proliferat de forma exponencial.

Tant, que ahir Enric Juliana, en un article molt crític a La Vanguardia, parlava de la Tangetòpolis espanyola i la fallida moral que està vivint el nostre país, que a les darreres hores ha obligat l’alcalde Trias a desmentir que tingui un compte a Suïssa i Esperanza Aguirre i Mariano Rajoy a demanar explícitament perdó pels casos de corrupció que afecten molts alts càrrecs del PP, entre ells l'exsecretari general Acebes i l'exvicepresident Rato, que ja s’ha donat de baixa del partit.

I, entre tot aquest escàndol, s’ha parlat poc dels pressupostos 2015. Els de l’Estat, preveuen una inversió de 1.350 milions d’euros pel Corredor Mediterrani, si fa no fa el que percebrà Florentino Perez per clausurar la plataforma Castor. I, a Catalunya, Esquerra només ajudarà Mas a aprovar-los a canvi d'una nova data: la de les plebiscitàries.